(Castelló de la Plana, 1934 – 1936)
Agrupació política. Tingué com a principal objectiu la lluita per l’autonomia política i administrativa del País Valencià. Integrà fonamentalment tres sectors: republicans, radical-socialistes i partidaris d’Azaña.
El grup tingué una duració fugaç; el 1935 un sector s’acoblà dins Izquierda Republicana, mentre la resta de l’agrupació s’integrà l’any següent dins Esquerra Valenciana.
(Plana Alta, segle XIX)
Designació donada a la ciutat de Castelló de la Plana per la Unió Liberal, partit dirigit pel general O’Donnell.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Inscripció ibèrica en una placa de plom de 43 per 4 cm, que fou trobada el 1850 al pujol o pujolet de Gaciet, al Grau de Castelló, on existí un poblat ibèric, les restes del qual han desaparegut.
Conté 4 línies escrites, amb 22 paraules, i es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Fou el primer plom escrit ibèric descobert.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga ciutat ibèrica, pretesament identificada amb la ciutat de Cartalias, Castalias o Castalium.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga ciutat ibèrica. Esmentada per Estrabó com a pròxima a Sagunt, que, amb la lectura de Castalias, Castalia o Castalium, hom ha volgut identificar amb Castelló, en el seu emplaçament primitiu al collet de la Magdalena.
(Castelló de la Plana, 1878 – 2011)
“Bancaixa” Entitat financera fundada gràcies al fruït d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Societat Econòmica d’Amics del País. Fins al 1931 no tingué obra benèfico-social pròpia i el seu creixement general fou molt lent.
Moltes caixes menors valencianes s’hi van fusionat. El 1984 era la primera caixa del País Valencià pel volum de dipòsits i tenia 444 oficines.
El 2011 es fusionà amb altres entitats per crear Bankia.
Dades dels Països Catalans 