(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Veïnat, al sud del poble, vora el torrent de Colobrers, afluent, per l’esquerra, del Ripoll.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Veïnat, al sud del poble, vora el torrent de Colobrers, afluent, per l’esquerra, del Ripoll.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Caseriu, situat a 4 km del poble.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Antic molí, a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó.
Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936.
(Castellar del Vallès / Sentmenat, Vallès Occidental)
Cim (664 m alt) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels dos municipis, coronat per l’església de Puig de la Creu.
(Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 14 octubre 1857 – Barcelona, 1941)
Escultor. Deixeble de Joan Roig a Barcelona i de Chapu a París. En ambdues ciutats fou company inseparable de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, amb els quals exposà a la sala Parés de Barcelona.
La seva obra, elaborada preferentment en marbre, rebé influències del naturalisme i del modernisme. Guardonat amb la primera medalla a l’Exposició Universal de París (1900).
D’entre les seves escultures destaquen: Eva (1904), Pietat i el Monument a Jaume I (1927), a Mallorca.
Fou el pare de Noel Clarasó i Serrat.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, segle XIII – )
Jurisdicció que el segle XIII pertanyia als Montcada, als quals fou comprada el 1310 per Pere de Clasquerí i Palol, ciutadà de Barcelona i ambaixador.
A la fi del segle XVI passà als Meca, als Cortès d’Andrada, als Clariana, als Sentmenat i als Fontcuberta.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 15 agost 1777 – Barcelona, 1 juny 1857)
Químic i farmacèutic. Catedràtic del Col·legi de Farmàcia de Barcelona.
L’any 1802 va introduir el “roig d’Adrianòpolis“, per a la tinció del cotó, només usat, fins aleshores, a Turquia.
Escriví diverses monografies i fou un dels col·laboradors més importants del “Periódico de la Salut Pública de Cataluña” (1821).
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Société Linnéenne, de París, i de la de Narbona.
Participà com a farmacèutic en la Guerra del Francès.
Exiliat a França a causa de la seva filiació borbònica, de retorn passà a Madrid i finalment a Barcelona.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1 gener 1891 – 17 maig 1982)
Poeta i assagista. D’entre les obres líriques, de tendència simbolista, hom pot citar Cançons al vent (1914), El dolç repòs (1927), Les absències (1936), El vas transparent (1961).
Com a assagista és autor de La nostra expansió literària (1919), Poesia i esnobisme (1954), Carta a una poetessa (1967), Tres poetes: Maragall, Alcover, Guasch (1970) i Experiències i reflexions entorn de la poesia (1976).
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Santuari (Santa Maria de les Arenes), situat dins l’antic terme de Sant Feliu del Racó, a la dreta del Ripoll, sota Sant Llorenç del Munt.
És esmentat ja el segle X; la construcció de l’església és romànica. La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica.
A l’altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s’ha anat formant un agrupament de cases de repòs.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 28 abril 1884 – 7 maig 1960)
Escriptor. Residí a Barcelona, on col·laborà a “Catalunya Artística”, “Joventut”, “La Renaixença”, “El Poble Català” i altres publicacions.
Publicà reculls de narracions, com Siluetes rusticanes (1914), Evocacions, i de poemes (Preludis lírics) i estrenà diverses peces teatrals: Pallassos de tot l’any, Camí de l’amor, camí de la glòria, etc.
Durant la Primera Guerra Mundial es distingí per les seves campanyes aliadòfiles, especialment al periòdic “Justícia”. Diverses composicions poètiques seves foren recollides a “Lectura Popular”.