(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)
(o Set Homes) Cim (2.661 m alt) del massís del Canigó, situat al sud de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí de la vall de la Persigola, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al sud-oest, i el pic de Tretzevents, al nord-est.
(Castell de Vernet / Vallmanya, Conflent)
Cim (2.665 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels dos municipis.
(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, el Tec, Vallespir)
Cim (2.724 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó i del pic de Tretzevents, termenal dels tres municipis.
(Castell de Vernet / Vernet, Conflent)
Contrafort occidental (2.422 m alt) de la pica del Canigó, en forma d’aspra cresta, entre les valls de Cadí i de Sant Vicenç.
Abadia (Sant Martí del Canigó) construïda (1001-07) en un contrafort del nord-oest del Canigó. Fundada pel comte Guifre II de Cerdanya. La primera comunitat dirigida pel monjo Escluà rebé la protecció espiritual i material d’Oliba, bisbe d’Elna i abat de Cuixà i Ripoll, que hi consagrà la primitiva església dedicada a sant Martí i aconseguí que Esclua fos consagrat abat.
Amb el temps s’hi feren considerables edificacions. El monestir compta amb boniques construccions romàniques (dues esglésies del segle XI, superposades, dos claustres -l’inferior del segle XI, el superior dels segles XII-XIII- i un potent campanar de planta quadrada.
El conjunt de les construccions i el seu enquadrament geogràfic li confereixen una singular bellesa. Guifre s’hi retirà i hi va morir. Des del 1014 fou centre important de pelegrinatge perquè contenia les relíquies de sant Galderic, patró dels pagesos catalans.
A partir del segle XIV decaigué; fou abandonat pels monjos el 1783, profanat durant la Revolució Francesa i després abandonat. El 1902, Juli Carsalade, bisbe de Perpinyà, l’adquirí i féu restaurar. En la restauració hi contribuiren tots els Països Catalans.
Vall del massís del Canigó, al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2.359 m alt, hi ha els estanyols de Cadí.
És drenada pel riu de Cadí, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 29,83 km2, 750 m alt, 129 hab (2012)
(o de Sant Martí, fr: Casteil) Situat a la vall de Cadí, al vessant nord-oest del massís del Canigó. La zona muntanyosa del terme és coberta de boscos (bosc i casa forestal de Merialles).
Les terres de conreu, principal recurs econòmic del municipi i dedicades bàsicament a les pomeres, són al fons de la vall. Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). Àrea comercial de Perpinyà.
El poble es troba a la dreta del riu de Cadí, sota l’antic monestir benedictí de Sant Martí del Canigó (al qual pertangué la jurisdicció senyorial); l’església parroquial és dedicada a sant Martí, on el 1786 fou traslladat el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent (l’estàtua jacent desaparegué), conservat entre dues tombes.
(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)
Cim (2.680 m alt) del massís de Sethomes, el més occidental del Canigó, entre els dos municipis.
Dades dels Països Catalans 