Hostal del terme de la Valldan, vora la carretera de Berga a Solsona.
Era el lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria.
Hostal del terme de la Valldan, vora la carretera de Berga a Solsona.
Era el lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria.
Caseriu i cap del municipi, situat a 2 km al nord de l’església parroquial.
La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d’infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac. Passà als Gibert o Prat-Gibert.
Caseriu, dins l’antic terme de Sant Julià d’Altura, al voltant de l’antiga masia de la torre de Berardo (dita també Castellarnaus), construcció dels segles XIII i XIV, amb una torre de defensa (segle XVI) i una capella (1624).
Caseriu, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià; la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte.
Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, vora el riu de Llevata.
Fins al 1968 pertangué al municipi de Viu de Llevata.
A ponent hi ha les restes de la capella de Sant Roc i el dipòsit arqueològic de Sant Aleix.
Caseriu de l’antic municipi de Toloriu, situat a la confluència del torrent de Barguja amb el Segre, a l’esquerra d’aquest riu.
Illot de la costa, de 100 m de longitud en sentit nord-oest – sud-est i 100 m d’amplada màxima; limita la badia de Cadaqués pel nord.
En dret de l’illa, a la costa, hi ha un caseriu anomenat Arenella i la Cova del Contraban, amagatall sota terra usat en segles anteriors com a magatzem de productes d’estraperlo.
(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)
Caseriu, situat al fons de l’Arboçar, drenat pel torrent de l’Arboçar, afluent, per l’esquerra, del torrent del Sant Sepulcre, a la conca de ribera de Ribes.
És format pels tres nuclis: l’Arboçar de Dalt, a la dreta del torrent, i l’Arboçar de Baix i l’Arboçar de les Roques, a l’esquerra.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Caseria, situat a la costa (platja de l’Almadrava), al sud de l’Hospitalet de l’Infant, entre el coll de Balaguer i el cap de Terme (límit de l’antic terme de Tortosa i, actualment, del de l’Ametlla de Mar).
Hi era parada antigament d’una almadrava.
Llogaret i antiga quadra. Les seves cases, en part d’estiueig, s’agrupen en dos caserius: Agell de Dalt, al voltant de l’església de Santa Helena (construcció gòtica del segle XVI), i Agell de Baix, al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona.
Tots dos són a l’esquerra de la riera d’Agell, que desemboca directament al mar entre les rieres de Cabrera i d’Argentona.