Arxiu d'etiquetes: caseries

Assut, horta de l’

(Tivenys, Baix Ebre)

Partida i caseriu, situats a la vora esquerra de l’Ebre, prop de l’assut de Xerta, on començà el canal de l’esquerra de l’Ebre.

Àngels, els -Baix Llobregat-

(Castellví de Rosanes, Baix Llobregat)

Caseriu, situat a l’esquerra de l’Anoia, a mig camí entre el riu i el poble.

Andust

(Tivenys, Baix Ebre)

Caseria formada per un grup de masos situats a l’esquerra de l’Ebre, a l’horta d’Andust.

Altrabanda

(Olèrdola, Alt Penedès)

Petit caseriu del llogaret de Viladellops, separat del nucli principal per un torrent.

Santa Marina

(Pratdip, Baix Camp)

Santuari i caseria, al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (520 m alt), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.

Santa Llúcia de Trenteres

(Santa Pau, Garrotxa)

Caseria, al nord-est del volcà de Santa Margarida de la Cot.

El santuari de Santa Llúcia, que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald; s’hi celebra un aplec anual.

Riard -Solsonès-

(Lladurs, Solsonès)

Caseria (1.029 m alt), situada al pla de Riard, altiplà, al sud del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.

Novelles, les -Pla d’Urgell-

(Vila-sana, Pla d’Urgell)

Caseria, a l’oest del terme, prop del Palau d’Anglesola, a la vora del riu Corb.

És divideix entre els grups de la Novella Alta (la moderna Colònia Batet, agrícola) i la Novella Baixa (l’antiga parròquia de la Novella, esmentada al segle XVI).

Hostalets de Capsacosta, els

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Caseria propera a la parròquia, al vessant sud-oest de la serra de Capsacosta, vora la carretera d’Olot a Sant Joan de les Abadesses.

Del 1937 al 1939 donà nom a l’antic municipi de Sant Salvador de Bianya.

Fumada, la

(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)

Caseria, al nord del poble, a la vora de la coma Fumada, afluent, per l’esquerra, del riu de Set.

Havia estat una granja de Poblet (l’any 1179 Ramon de Potelles havia cedit el lloc a l’abat).