Caseriu, a la plana regada, a la dreta del riu d’Alcoi.
Antic lloc de moriscs, tenia 15 focs el 1609, que pertanyia a l’Alqueria d’Estanya.
Caseriu, a la plana regada, a la dreta del riu d’Alcoi.
Antic lloc de moriscs, tenia 15 focs el 1609, que pertanyia a l’Alqueria d’Estanya.
Caseriu, prop del límit amb el terme de la Vila Joiosa.
Partida i caseriu. Era una antiga vil·la romana (el Museu Provincial de Castelló se’n conserva un mosaïc).
(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta)
Caseriu, prop del límit amb el terme de Xàbia.
Caseriu, a l’esquerra del Girona.
Antic lloc de moriscs, era habitat per 5 famílies el 1602. Era de la jurisdicció del comte de Sinarques.
Caseriu, a la dreta del riu de Gorgos.
Antic lloc de moriscs, era habitat per 23 famílies el 1602.
Partida i caseriu, a uns 500 m al sud de la ciutat.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 79,52 km2, 230 m alt, 7.658 hab (2014)

(cast: Monforte del Cid, ant: Nompot) Situat a l’esquerra del Vinalopó, que fa de límit occidental del terme, a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat al nord per les serres del Sit, de l’Alcoraia i de Sant Pasqual.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura, que ocupa gran part del terme; hi predomina el secà, amb conreus de vinya, destinada a la producció de raïm de taula, cereals, oliveres i ametllers. El regadiu amb aigua de Villena (tomàquets i vinya), en expansió, ha estat la causa de la recuperació demogràfica del municipi. Indústria derivada de l’agricultura.
La vila, d’origen islàmic, és en una eminència, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus.
Dins el terme hi ha el caseriu i santuari marià d’Orito i l’Estació de Montfort.
El parlar castellà de Montfort conserva trets arcaics.
Caseriu, a l’extrem nord-oest del terme, a 18 km de la vila i a la capçalera del riu Grande.
Caseriu. Una de les antigues alqueries que el 1985 formaren el municipi.