Arxiu d'etiquetes: cartoixans/es

Portaceli

20 Respostes

(Serra de Portaceli, Camp de Túria)

Cartoixa (Santa Maria de Portaceli, o Porta-Coeli). Fundada el 1272 per fra Francesc Andreu Albalat, situat al peu de la serra de la Calderona. La primitiva església era de pedra amb arcs apuntats i sostre de fusta. Tenia un gran pati amb arcades apuntades i cel·les al voltant.

El 1400 hi fou consagrat un nou temple en presència de Martí I l’Humà, que fou restaurat al segle XVII en estil neoclàssic amb profusió de marbres, jaspis i alabastres. A la façana, del 1775, hi ha imatges de la Mare de Déu de Portaceli, de Sant Joan Baptista i de Sant Bru, obra de J. Puchol.

S’hi conserven restes de tres claustres: el primer fou construït per Margarida de Lloria vers el 1325, el segon és renaixentista (segle XVI) i el seu terreny central fou utilitzat com a cementiri; el tercer fou dissenyat a mitjan segle XVII per Antoni Ortí.

L’any 1812 hi fou interromput el culte en ésser dissoltes les comunitats religioses per decret de Josep Bonaparte del 1809, que el mariscal Suchet féu acomplir. El 1825, i fins al 1835, en que l’orde fou suprimit, els monjos es tornaren a reunir.

A conseqüència de la desamortització, cap a l’any 1874 foren venuts els nombrosos béns de la cartoixa. A principis del segle XX fou sanatori antituberculós i restaurant. El 1944 s’hi va instal·lar de nou una comunitat de cartoixans.

Pallàs i Peñarroja, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1590 – Valldecrist, Alt Palància, 1656)

Religiós cartoixà. Es llicencià en ambdós drets a Salamanca. Ingressà a l’orde caputxí el 1618, però l’any següent canvià d’orde.

Fou prior de les cartoixes d’Aracristi i de la Valldecrist. És autor d’escrits piadosos.

Ortí, Antoni

1 Resposta

(Villena, Alt Vinalopó, segle XVI – València, 1636)

(o Ortís) Frare cartoixà i arquitecte. Ingressà a la cartoixa de Portaceli -on féu el rera-sagrari- el 1599 i residí després a la cartoixa d’Aracristi, on construí l’església i el claustre nou..

Oliver -varis bio-

1 Resposta

Ambròs Oliver  (Sóller, Mallorca, 1799 – 1862)  Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d’ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l’any (publicat a Palma el 1862).

Andreu Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.

Antoni Oliver  (Illes Balears, segle XIX – segle XX)  Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l’obra de Ramon Llull.

Bartomeu Oliver  (Felanitx, Mallorca, 1895 – Palma de Mallorca ?, segle XX)  Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l’any 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.

Francesc Oliver  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l’una en elogi de la vila de Bocairent, i l’altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.

Joan Oliver  (València, 1526 – Camarinas, Filipines, 1599)  Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d’un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.

Joan Oliver  (Alcoi, Alcoià, segle XVI)  Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d’una Gramatica (1577).

Miquel Oliver  (Illes Balears, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1533)  Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d’un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.

Pere Joan Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1736)  Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d’altres.

Pere Onofre Oliver  (Illes Balears , segle XVI – segle XVII)  Eclesiàstic. Fou rector de l’església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d’un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi.

Reginald Oliver  (Felanitx, Mallorca, segle XVI – País Valencià, 1649)  Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l’orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari.

Sebastià Oliver  (Illes Balears, segle XVII – 1722)  Frare franciscà. És autor de l’obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L’obra, que seria molt consultada pels confessors de l’època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716.

Nicolau, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1675 – Valldemossa, Mallorca, 1752)

Frare cartoixà. Escriví en llatí i en castellà sobre temes literaris, filosòfics i religiosos. També és autor de poesies i d’un treball combatent la pràctica mèdica de les sagnies.

Muntaner, Bru

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1739 – Valldemossa, Mallorca, 1813)

Frare cartoixà. És autor de diverses obres religioses.

Martí -varis bio-

1 Resposta

Agustí Martí  (País Valencià, segle XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

Gabriel Martí  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).

Jaume Martí  (València, segle XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

Jeroni Martí  (País Valencià, segle XV)  Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

Joan Martí  (País Valencià, segle XVIII – segle XIX)  Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.

Joan Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.

Josep Vicent Martí  (País Valencià, segle XIX – 1869)  Escultor.

Lluís Martí  (València, segle XVI – segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

Pere Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).

Llobera i Lloved, Joan Baptista de la Concepció *

Deixa un comentari

Veure> Joan Baptista de la Concepció Llovera i Lloved  (pilot naval i cartoixà valencià, 1826-1902).

Llovera i Lloved, Joan Baptista de la Concepció

1 Resposta

(el Grau de València, 1826 – Cervera di Roma, Itàlia, 1902)

(o Llobera) Pilot. Després del naufragi de quatre fragates (1865) davant del port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari “Las Provincias”, i hi féu construir el dic de Llevant.

El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial.

Ja gran, el 1880, prengué l’hàbit cartoixà a Vauclaire (França) i posteriorment passà a la cartoixa de Montrieux. En religió prengué el nom propi de Vicent.

Geli, Miquel Montserrat

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1678)

Cartoixà. Ingressà a la cartoixa de Valldemossa el 1636, d’on fou vicari i rector i on morí.

Escriví Libro de la vida monástica, eremítica que hicieron los antiguos padres, y hacen hoy día los verdaderos ermitaños de San Pablo (1670) i Vida de la beata Catalina Thomás, que restà inèdita.