(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Frare carmelità. Fou prior dels convents de València i Calataiud, i també provincial.
És autor d’obres religioses.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Frare carmelità. Fou prior dels convents de València i Calataiud, i també provincial.
És autor d’obres religioses.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – València, 1608)
Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-.
Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al segle XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma post-tridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació.
Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits.
És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat post-tridentina de l’orde a la península Ibèrica.
(Palma de Mallorca, 1573 – 1630)
Frare carmelità. Fou catedràtic de teologia a l’Estudi General. En algunes ocasions seria prior del convent de la capital mallorquina.
Deixà diversos escrits de caràcter religiós.
(Palma de Mallorca, 1610 – 1642)
Frare carmelità. Fou prior i vicari general a Mallorca. Escriví un Tractatus de visione Dei i unes Dialecticarum Institutiones.
Convent i ermitori carmelitans, situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes. Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu (popularment fra Bartolo), que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel.
Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent (bastit en 1697-1733) el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica. Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits ermitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement (1698).
El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de nou. Gràcies a l’ajuda prestada pels carmelitans durant l’epidèmia de còlera del 1834, l’ajuntament de Castelló de la Plana obtingué que el convent no fos exclaustrat a la desamortització del 1835.
Des del 1860 funcionà un observatori astronòmic al pic de Bartolo; actualment hi ha un repetidor de televisió. En 1900-02 s’erigí la creu monumental que presideix el desert. El convent subsisteix encara i els frares exploten una destil·leria (Licor Carmelità) al peu de la serra, prop de Benicàssim.
És un indret turístic, molt visitat; cap al 1967 hi fou construït un hostal.
(Palma de Mallorca, 1719 – 1797)
Frare carmelità. Era doctor en teologia. Fou provincial de l’orde.
És autor dels manuscrits De Immaculata Conceptione i Opuscula varia super Sanctitate et scientia B. Raimundi Lulii, entre d’altres escrits menors de caràcter lul·lià.
(València, 1626 – 1698)
Frare carmelità. Fou catedràtic de prima a la Universitat de València. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde.
És autor de bon nombre d’escrits religiosos, com els titulats De scientia Dei (1554), De esse Dei ejusque atributis (1655), De voluntate Dei (1657), De sacro Triados mysterio (1658), De sentibus Sacrae Scripturae (1666) i Narratio Evangelica Mathei (1658).
(Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor i religiós carmelità. És autor de poesies festives i satíriques.
(Palma de Mallorca, 1645 – 1732)
Frare carmelità. Era doctor en teologia. Actuà dues vegades a Roma com a delegat especial de la cort espanyola. Ocupà nombrosos càrrecs eclesiàstics, entre ells el de visitador general de Mallorca, França i Sardenya, així com el de provincial del seu orde.
Deixà escrites tres obres en castellà i nou en llatí.