Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Zaforteza, Josep *

Deixa un comentari

Veure> Josep Quint-Zaforteza i Amat  (carlí mallorquí, 1894-1965).

Túria, marquesat del -1876, carlins-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIX – )

Títol atorgat el 1876, pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, al mariscal de camp Josep de Belda i Balart.

Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño.

Thous i Orts, Joaquim Josep

2 Respostes

(Benidorm, Marina Baixa, 1839 – València, 1893)

Militar i periodista. Prengué part en la Tercera Guerra Carlina, que acabà amb el grau de coronel, i col·laborà en les empreses periodístiques del seu germà Gaspar i en d’altres, també tradicionalistes.

Participà en la fundació d’“El Palleter” de València (1882-90) i dirigí “La Vanguardia” (1887).

Fou el pare de Maximilià Thous i Orts.

Thous i Orts, Gaspar

3 Respostes

(Benidorm, Marina Baixa, 17 juliol 1836 – Isla de los Negros, Filipines, 14 octubre 1891)

Escriptor i polític. Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme; fundà la revista literària “El Pensamiento” de Madrid i el periòdic satíric “El Fuelle”. El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana.

Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de “La Unión Católica” i dirigí “La Señera”, “El Almogávar” i “El Zuavo”. Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep, el periòdic satíric de tendència carlina “El Palleter” (1882), que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novel·la amb el mateix títol.

És autor també de poesies catalanes i de diverses obres teatrals en castellà.

Simó i Marín, Manuel

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 desembre 1868 – València, 1 setembre 1936)

Advocat i polític. Llicenciat en dret (1892). Carlí, fundà (1911) el “Diario de Valencia”; fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts. Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica.

Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular (1922). Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València.

Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39.

Serrador, El *

Deixa un comentari

Sobrenom del guerriller carlí valencià Josep Miralles i Marín  (1792-1844).

Selva i Mergelina, Josep

Deixa un comentari

(València, 10 juliol 1884 – 10 maig 1932)

Polític. Setè marqués de Villores. Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit.

Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella (1919), que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comissió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya. Alfons Carles de Borbó (1931) el ratificà en el lloc.

Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República. Pertangué a la Mestrança de València i a diverses altres entitats.

Santés i Murgui, Josep

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 1827 – França, segle XIX)

Guerriller carlí. Llaurador, s’uní a les forces de Ramon Cabrera (1833). El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor.

Lluità novament a la segona guerra Carlina (en què fou greument ferit) i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València (1873). En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Valerià Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se.

Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant.

Requetè, partida del

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – 1874)

Partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santes, durant la tercera guerra Carlina.

Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries. Posteriorment assaltà diverses ciutats.

Derrotada a Iecla (Múrcia), la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França (1874).

Quint-Zaforteza i Togores, Josep

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)

Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).

El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965)  Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.