Arxiu d'etiquetes: Carcaixent

Aigües Vives, vall d’

(Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)

Vall entre els dos municipis, d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, al seu extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).

S’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i al Mediterrani, pel Portitxol de Valldigna. La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre.

L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigües Vives. Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’Aigües Vives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigües Vives.

Aigües Vives, monestir d’

(Carcaixent, Ribera Alta)

Antic convent d’agustins de Santa Maria d’Aigües Vives o desert d’Aigües Vives. Fundat per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya, amb donació als frares ermitans agustins de l’alqueria d’Aigües Vives que posseïen a la vall d’Aigües Vives, indret d’antiga tradició eremítica. El territori que, des d’un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de la Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall.

L’edifici fou bastit al coster d’un turó, a l’esquerra del barranc de l’Estret. L’edificació fou molt lenta: el claustre no fou construït fins al 1596-1671; l’església definitiva no fou inaugurada fins al 1697; la façana principal del convent duu la data de 1767. La comunitat, que era regida per priors, constava, el 1811, de trenta-dos religiosos.

Fins al final del segle XVIII dugué a terme pel seu compte la rompuda i l’explotació del territori: la cria de bestiar i el conreu de la vinya (destinada tant a vi com a panses), de les oliveres, dels garrofers i, als darrers temps, de les moreres eren les ocupacions fonamentals; l’obtenció de la seda hi prengué molta importància al llarg del segle XVIII, activitat a la qual els frares reservaren la quarta part del nou edifici del convent.

A partir del 1701, tanmateix, tingueren lloc diverses temptatives per a establir colons al territori, cosa que no aconseguiren definitivament fins a la construcció del nou lloc de Santa Maria d’Aigüesvives (actualment, la Barraca d’Aigües Vives), la carta de població del qual fou atorgada el 1796.

El monestir, que ja havia estat saquejat pels miquelets durant la guerra contra Felip V, hi fou novement pels francesos durant la guerra contra Napoleó; el 1812 fou suprimida la comunitat. Restablerta el 1814, fou extingida definitivament el 1835.

La imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives fou traslladada a Carcaixent, d’on fou declarada patrona el 1857.

Aguilar i Lara, Pasqual

(Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895)

Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor.

Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà de Josep Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart.

Aguilar i Lara, Joan Baptista

(Carcaixent, Ribera Alta, 21 maig 1848 – València, 29 desembre 1885)

Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister.

La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.