(Oriola, Baix Segura, 2 novembre 1849 – Massamagrell, Horta, 22 agost 1914)
(Francesc Simon i Ródenas) Prelat i frare caputxí. Fou bisbe de Santa Marta, a Colòmbia, des del 1904. Hagué de renunciar al càrrec per malaltia.
Veure> Lluís d’Olot (bibliotecari caputxí, 1720-94).
Veure> Nolasc del Molar (caputxí i polígraf català, 1902-83)).
(Perpinyà, 1681 – 1753)
Astrònom. Frare caputxí i mestre de teologia a Tolosa de Llenguadoc. Fou membre de l’acadèmia d’aquesta ciutat i de la de Ciències de París.
Entre les seves obres destaquen Traité sur les Epactes (1738) i Gregoriana correctio… (1743).
Veure> Vicent Soler i Royo (missioner caputxí valencià, 1870-1930).
(Palma de Mallorca, 1761 – 1793)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1777. Tingué prestigi com a predicador.
Deixà escrits sermons i poesies.
Veure> Gaietà de Mallorca (teòleg i historiador caputxí, 1707-67).
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Frare caputxí. Fou lector de filosofia i teologia al convent de Palma.
Escriví en castellà i en llatí obres religioses, dins una línia lul·lista molt estricta. És autor també de la comèdia en vers El ángel del Oriente i de diverses poesies.
Veure> Vilafranca, Lluís de (erudit caputxí mallorquí, 1770-1847).
(Ostende, Bèlgica, vers 1680 – Múrcia, 14 abril 1746)
Lul·lista caputxí. Fou provincial de València. Publicà un Tratado teológico del sistema luliano (1740) i la traducció castellana del Fèlix, de Ramon Llull.
Dintre les polèmiques suscitades per Feijoo, incità Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca a escriure l’Apología de Lulio i ell mateix hi aportà El antiguo académico contra el moderno escéptico (1742).
Dades dels Països Catalans 