Arxiu d'etiquetes: caputxins/nes

Lete i Triay, Manuel de

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1889 – Barcelona, 9 juny 1963)

Escriptor caputxí, conegut per Andreu de Palma de Mallorca. Es llicencià en dret a Barcelona, i hi prengué l’hàbit el 1915.

Fou una de les figures intel·lectuals de l’orde, escriví a “Estudis Franciscans”, fundà l’anomenada Escola Lul·liana i s’especialitzà en història local i religiosa.

Entre altres obres, publicà Iconografia Caputxina de Catalunya i Mallorca (1923), Els sistemes i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Feliu de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i l’assaig històric Prat de Llobregat (1958).

Josep Maria de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1644 – Sabadell, Vallès Occidental, 1719)

Predicador i lector de teologia caputxí.

Deixà inèdites nombroses obres en llatí sobre lingüística i temes filosòfics; cal destacar-ne els volums d’In mathematicas i un Lexicon hispano-catalanum ac catalano-hispanum.

Igualada, Agustí d’

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1834 – 1897)

Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1863.

Destinat a Guatemala, restà en aquest país fins a l’exclaustració que hi fou decretada el 1872. Visqué aleshores a d’altres estats de l’Amèrica Central.

Hi organitzà diversos establiments de l’orde, la qual el considera un dels seus missioners més abnegats i alhora més efectius dels que ha tingut en terres americanes.

Hilari d’Arenys de Mar *

Deixa un comentari

Veure> Arenys de Mar, Hilari d’  (poeta i divulgador caputxí català, 1889-1976) (Josep Puig i Bosch).

Galdácano i Melià, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 20 gener 1889 – 20 juny 1953)

Escriptor. A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M. de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en sagrada escriptura a Roma i fou professor d’escriptura a Sarrià (1915-27).

Dirigí “Catalunya Franciscana” i col·laborà en la Fundació Bíblica Catalana. Va escriure la biografia del cardenal Vives i Tutó (1916), La vida de Sant Francesc (1927) i L’Església Catòlica i el pancristianisme (1928).

Perseguit durant la guerra civil, publicà diversos llibres sobre la persecució religiosa a la zona republicana.

Franciscàlia

3 Respostes

(Barcelona, 1949 – )

Institució cultural cristiana. Creada pels caputxins catalans.

En foren precedents les reunions de literats, poetes i artistes convocades pel pare Basili de Rubí, al convent de Sarrià, l’any 1946.

Fou reglamentada el 1951 pel provincial dels caputxins de Catalunya i les Balears, el pare Pacífic de Vilanova, i, el 1952, el doctor Modrego, llavor bisbe de Barcelona, l’erigí canònicament.

El pare Basili de Rubí, consiliari diocesà i delegat provincial, comptà amb la col·laboració del pare Sever de Montsonís i del pare Jordi Llimona.

Ha organitzat cercles periòdics d’estudis de formació social i cívica i conferències de Critèrion.

Francesc de Barbens

2 Respostes

(Barbens, Pla d’Urgell, 20 desembre 1875 – Barcelona, 7 novembre 1920)

(Ramon Gener i Isant)  Religiós caputxí (1891) i professor de filosofia i teologia.

Publicà una Introductio pathologica ad studium theologiae moralis pro confessoriis (1917) i unes altres obres sobre temes psicològico-morals, com també diversos articles a “Estudios Franciscanos”.

Figuerola, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1626 – Trinitat, Amèrica, 1699)

Missioner caputxí. Ingressà a l’orde el 1653.

El 1680 es traslladà a les missions de Cumanà i Veneçuela. Enviat a Santa Fe de Bogotà per resoldre greus diferències entre les autoritats civils i les eclesiàstiques, les seves gestions reeixiren plenament.

Féu un gran viatge d’anada i tornada seguint el curs de l’Orinoco. Tingué un gran prestigi.

Fou assassinat en una revolta dels indis, a l’illa de Trinitat, amb altres dos companys.

Evangelista de Montagut

1 Resposta

(Montagut de Fluvià, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1968)

(Esteve Blanch i Busquets)  Religiós caputxí (1902). Fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses.

Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intel·lectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus “Catalunya Franciscana” i “Apostolado Franciscano”.

Publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde (1932).

Col·laborà a la revista “Estudis Franciscans” i al periòdic “El Matí”.

Crous i Salichs, Camil Plàcid

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 16 gener 1896 – Barcelona, 20 gener 1985)

Frare caputxí. Prengué hàbit el 1912.

El 1922 anà a les missions de l’orde a l’Amèrica Central, i l’any següent passà a les de Caquetà (Colòmbia), on fou nomenat vicari apostòlic amb la dignitat de bisbe titular de Crata (1947).

Després de la nova divisió de les missions del Caquetà restà de vicari apostòlic a Sinundoy, on promogué la construcció d’un seminari i de moltes escoles.

És autor de relacions missionals i pastorals.