Despoblat, prop de la confluència del torrent de Vallsera amb el seu col·lector, el riu de Lladura, tributari de l’Aude; aquest torrent de Vallsera és emissari de l’estany de Vallsera, situat a 1.764 m alt, al vessant septentrional del roc d’Aude.
(Cauders de Conflent, Conflent / Matamala, Capcir)
Depressió (1.902 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir de les Garrotxes de Conflent, per on passa l’antic camí de Formiguera a Prada.
(Capcir / Alta Cerdanya / Conflent / Rosselló)
Riu del litoral mediterrani, que neix prop del límit entre el Conflent i la Cerdanya, al massís del Carlit, encaixat en el qual s’escola vers el sud, formant prop de la capçalera l’estany de la Bullosa, fins a Montlluís, on s’obre la vall en travessar l’altiplà de la Perxa, que separa la seva conca de la del Segre; aquest curs era recorregut per una glacera.
A partir d’aquí s’engorja al congost dels Graus de Canavelles, i pren la direcció sud-oest – nord-est, marcada per la vall tectònica longitudinal, que integra el Conflent i s’obre vers la plana rossellonesa, limitada per falles importants, al peu de roc de Madres, la Pelada (al nord) i el massís del Canigó, el Gallinàs i Tres Esteles; però el seu curs epigènic no segueix el fons de l’eix sinclinal ni de les línies de falla, sinó que s’encaixa al sòcol paleozoic i divideix la fossa en compartiments, com a Vilafranca de Conflent (cubetes del Vernet i de Prada).
Al Rosselló origina bona part del Riberal i travessa el sector central de la comarca, entre els rius Aglí i Rard; desemboca a la Salanca, a la platja de Santa Maria la Mar.
Les principals valls afluents són la de la Saorra, del Vernet i de la Castellana; cal esmentar, entre els afluents de l’esquerra, el Cabrils i el riu de Catllà, i entre els de la dreta, el Carançà i el de Prats de Balaguer. És de règim nival a la capçalera, amb transició de nivopluvial.
La seva vall és seguida per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per Prada, que serveix de via de comunicació entre el Rosselló i la Cerdanya.
A l’alt curs s’obté un notable aprofitament hidroelèctric, gràcies a la conca-dipòsit de la Bullosa i al fort pendent de la vall (en 15 km des del pla de la Perxa fins a Oleta, el desnivell és de 900 m). Hi ha 8 centrals: les principals són les de Fontpedrosa, Toès, Oleta i Cassanyes (salt de 432 m).
L’aprofitament agrícola de l’alta conca es destina sobretot a prats per al bestiar, mentre que al baix Conflent s’inicia la creixent especialització hortícola i fruitera, com a prolongació del Riberal; els regatges a les petites conques i valls afluents i a la principal són d’antiga tradició. Cal esmentar la producció de peres i pomes, al sector alt, en comptes dels prèssecs i albercocs del Riberal.
Altres poblacions del curs són Rià, Vinçà, Cornellà de la Ribera, el Soler, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà i Canet de Rosselló.
Poble (1.540 m alt), situat en una vall lateral que aflueix, per l’esquerra, al riu de Galba.
(Angostrina i Volanova de les Escaldes, Alta Cerdanya / Formiguera, Capcir)
Cim (2.810 m alt) del massís del Carlit, entre els dos municipis, que separa la vall de Lladura de la capçalera de la Tet (on hi ha els estanys de puig Peric).
(els Angles / Formiguera, Capcir)
Contrafort (2.474 m alt) oriental del puig Peric, dins el massís del Carlit, que separa les valls de Lladura i de Balcera, termenal dels dos municipis.
(Censà, Conflent / Ral, Capcir)
Contrafort occidental (2.349 m alt) del massís de Madres, a les Garrotxes de Conflent.
Dades dels Països Catalans 