Arxiu d'etiquetes: Camporrells

Camporrells (Llitera)

6 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 26,7 km2, 665 m alt, 148 hab (2014)

Situat al límit amb la Baixa Ribagorça, al nord-est de Tamarit de Llitera. El terreny, força accidentat, és en bona part ocupat per boscos i pastures.

Els conreus, bàsicament de regadiu (cereals, ametllers, alfals i hortalisses), aprofiten el petit embassament de Santa Anna, amb aigües de la Noguera Ribagorçana, a través del congost de Camporrells. Al secà hi predomina l’olivera. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigües medicinals i el balneari de Camporrells que ha contribuït a convertir el municipi en un centre d’estiueig. Àrea comercial de Lleida. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1960.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un turó presidit per la primitiva església romànica de Sant Miquel (segle XII); l’actual església parroquial, dedicada a sant Pere, és de 1749-68.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Miravet.

Ermengol X d’Urgell

17 Respostes

(Catalunya, 1260 – Camporrells, Llitera, 1314)

(o de Cabrera)  Comte d’Urgell (1267-1314). Fill d’Àlvar I d’Urgell.

Defensà el país de la invasió francesa (1283) i participà en les campanyes de Sicília (1282 i 1298-99) i en la conquesta de Menorca (1287). Fou un dels nobles més influents en els regnats de Pere II el Gran, Alfons II el Franc i Jaume II el Just.

La seva primera muller fou Sibil·la de Montcada, i el 1300 es casà amb Faidida de l’Illa Jordan.

Mort sense descendència, el comtat d’Urgell revertí al casal de Barcelona.

Camporrells, Gombau de

Deixa un comentari

(Camporrells, Llitera, segle XII – Lleida, 22 abril 1205)

Bisbe de Lleida (1192-1205). D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona. S’educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere.

Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera (1150); el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major. El 1192 el capítol el nomenà bisbe. Clogué el concili provincial obert el 1190.

Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III (1195) una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca.

L’any 1193 encomanà a Pere Sacoma l’obra de la seu de Lleida, iniciada el 1203. Fou enterrat en aquesta mateixa catedral.