Arxiu d'etiquetes: Camp de Túria

Gàtova (Camp de Túria)

6 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 30,41 km2, 560 m alt, 384 hab (2014)

(cast: Gátova) Situat a la capçalera del barranc de Carraixet, al vessant occidental de la serra de la Calderona, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El territori és força accidentat per la serra del coll de l’Àliga, i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que utilitza aigua de les nombroses fonts. Hi ha ramaderia (bestiar oví i cabrum) i avicultura. Explotació de pedreres de guix. Algunes indústries i activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de Sogorb. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1930.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del barranc de Carraixet; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, edificada el 1723.

Enllaç web: Ajuntament

Eliana, l’ (Camp de Túria)

9 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 8,77 km2, 90 m alt, 17.501 hab (2014)

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb l’Horta. El terreny és pla, amb algunes ondulacions cobertes de pi.

La base de l’economia local és l’agricultura, majoritàriament de regadiu (hortalisses, tarongers, blat de moro, blat i pereres), al secà predomina la vinya, seguida de les oliveres i els ametllers. Completen els recursos una indústria molt diversificada i les activitats derivades de l’estiueig i les segones residències, gràcies a la proximitat de València. El municipi, segregat el 1958 de la Pobla de Vallbona, ha viscut un espectacular augment demogràfic a partir d’aquesta data. Àrea comercial de València.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és al centre de la plana, té l’origen en una granja carmelitana.

El terme comprèn, a més, nombroses urbanitzacions, com Mont-i-sol, la Cova, la caseria de la Torre de Bava i el llogaret de l’Almassereta.

Enllaç web: Ajuntament

Casinos (Camp de Túria)

4 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 41,57 km2, 288 m alt, 2.829 hab (2014)

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb els Serrans i l’Alt Palància, al nord-oest de Llíria, drenat per la rambla d’Artaix, afluent del Túria.

L’agricultura, bàsicament de secà, és dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, que produeix un vi molt apreciat. Hom conrea també blat, oliveres, garrofers i ametllers. Altres recursos econòmics són la ramaderia, l’avicultura, l’explotació d’algunes pedreres de caolí i guixeres i la fabricació d’ametlles garapinyades, típica del municipi. Àrea comercial de València.

El poble, a l’esquerra de la rambla d’Artaix, es formà a mitjan segle XVIII; és destaca l’anomenada Casa de Capítol i l’església parroquial, dedicada a santa Bàrbara (erigida el 1778).

Dins el terme, al nord, hi ha la caseria del Mas d’Agustí.

Enllaç web: Ajuntament

Bétera (Camp de Túria)

31 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 75,67 km2, 125 m alt, 21.846 hab (2014)

Estès per un terreny pràcticament pla, a la vora del barranc de Carraixet, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, dedicada especialment al regadiu, gràcies als regatges derivats del Carraixet, s’hi cultiven productes d’horta (taronges i hortalisses); de secà s’hi conreen garrofers, cereals, olivera i vinya. La indústria és dedica a materials de la construcció (teules, rajoles) i a les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un notable ascens durant tot el segle XX.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Puríssima Concepció i el castell de Bétera (o dels Boïl), d’origen islàmic i en molt bon estat de conservació.

Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, el caseriu de les Mallades i diversos masos. També comprèn el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, en part dins el terme veí de Paterna i format després del 1950 pels habitants de Benaixeve arribats a causa de la inundació de les seves terres pel pantà del mateix nom.

Des de la conquesta cristiana (1237) va pertànyer a l’orde de Calatrava, la qual hi creà la comanda de Bétera.

Enllaç web: Ajuntament

Benissanó (Camp de Túria)

7 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 2,32 km2, 70 m alt, 2.287 hab (2014)

Situat en un terreny pràcticament pla, prop de Llíria, al nord-oest de València, i ocupat per conreus.

El regadiu, en expansió gràcies a l’aigua derivada del Túria a través de sèquies, ha esdevingut la base de l’economia local i ha suplantat bona part dels conreus tradicionals de secà (trilogia mediterrània); els conreus més extensos són els de tarongers, cebes i cereals. La ramaderia porcina i l’avicultura complementen l’oferta econòmica del municipi, que compta també amb una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València. Durant les últimes dècades la població tendeix a augmentar.

El poble, antiga alqueria islàmica, conserva una part de les muralles primitives. Hi destaca també l’antic castell senyorial (castell de Benissanó), del segle XV, força ben conservat; i l’església parroquial, gòtica amb elements arquitectònics de l’art mudèjar, on és venerada la Mare de Déu del Fonament (medalla de bronze trobada en uns fonaments el 1699).

Enllaç web: Ajuntament

Benaguasil (Camp de Túria)

13 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 25,4 km2, 110 m alt, 11.015 hab (2014)

(ant: Benaguasir) Estès a l’esquerra del Túria, en un terreny pràcticament pla, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi provenen de l’agricultura de regadiu (cebes, blat de moro, blat i taronges), alimentat per la sèquia Major del Túria (o sèquia de Benaguasil), el secà (garrofers i ametllers), la ramaderia (ovina, porcina i bovina) i diverses activitats industrials, la més important dedicada a la confecció, així com també paperera i de la construcció. El municipi compta amb una comunitat de regants i una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València.

La vila, que té l’origen en un antic poble-castell, va ser un important lloc de moriscs. L’església parroquial és barroca, del començament del segle XVIII. Dominant la vila, dalt d’un tossal, es troba el monestir i santuari de Montiel, centre de pelegrinatge regit per una comunitat de terciàries caputxines.

Arnal, mas d’

Deixa un comentari

(Bétera, Camp de Túria)

Masia i caseriu, prop de Nàquera. Gran explotació tarongera.

Andanes, pla d’

Deixa un comentari

(Bétera, Camp de Túria)

Plana, a la zona de contacte de l’Horta amb el Camp de Túria, estesa a l’esquerra del barranc de Carraixet i situada, en gran part, dins el terme municipal de Bétera.

Almassereta, l’

3 Respostes

(l’Eliana, Camp de Túria)

Llogaret, a poca distància al nord del poble.

Aguirre, mas d’

Deixa un comentari

(Bétera, Camp de Túria)

Antiga masia, situada prop de la vila. Josep Aguirre i Matiol, que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià (entre d’altres, hi féu estades Vicent Venceslau Querol, que hi morí).

Fou anomenada la Caseta Blanca.