(Bétera, Camp de Túria, segle XIV – )
Jurisdicció feudal, que comprenia el lloc de Bétera, vinculat el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl.
Passà als marquesos de Dosaigües.
Bétera, baronia de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Camp de Túria
Bernabé, castellet de
Assentament ibèric. És un nucli de petites dimensions (uns 1.000 m2), situat en un turó a la falda de la serra de la Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons.
S’hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la molta, el premsat, la cuina i la metal·lúrgia.
El conjunt s’ha interpretat com a residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del segle III aC.
Olocau (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 37,4 km2, 269 m alt, 1.628 hab (2014)
(o Olocau de Carraixet) Situat al vessant meridional de la serra Calderona. El terme, accidentat, és drenat pel barranc de Carraixet (o barranc d’Olocau).
Una tercera part escassa del terme és conreada. Hi preponderen els conreus mediterranis de secà (oliveres, ametllers i vinya). El regadiu està dedicat als cítrics. La indústria es deriva de l’agricultura (oli). Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara del Patriarca i Montcada de l’Horta; han estat abandonades les mines de plom. S’ha desenvolupat força l’estiueig. Àrea comercial de València.
L’església parroquial de la vila és dedicada al Roser. És conserva l’antic palau senyorial dels Vilaragut (segles XIV-XV) i restes de l’antic castell d’Olocau.
El municipi comprèn, a més, l’antic castell de Rel, enrunat, l’antiga masia de la Maimona, on el 1957 fou traslladat el poble de Marines.
Enllaç web: Ajuntament
Nàquera (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 38,71 km2, 242 m alt, 6.129 hab (2014)
Està situat als contraforts de la serra de la Calderona, que accidenta el sector septentrional del terme, drenat pel barranc de Nàquera, que neix al coll de la Vinya i aflueix per la dreta al de Carraixet aigua avall de Bétera, al límit amb l’Horta i el Camp de Morvedre.
Al regadiu es conreen tarongers però prepondera el secà amb conreus mediterranis (cereals, ametllers i vinya). Pedreres de basalt. Sobresurten la indústria alimentària i la fabricació de materials per a la construcció (rajoles). Àrea comercial de València. Lloc d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions i apartaments, que ha motivat un augment moderat de la població.
Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida a mitjan segle XVIII.
Al puntal dels Moros hi ha una estació prehistòrica de la cultura del bronze.
Enllaços web: Ajuntament – Soc. Musical Santa Cecília
Beniali -Camp de Túria-
Partida i caseriu, a uns 500 m al sud de la ciutat.
Baves, torre de *
Veure> la Torre de Bava (caseria).
Marines (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 35,72 km2, 300 m alt, 1.872 hab (2014)
Situat al límit amb l’Alt Palància, comarca on estava situat l’antic poble (Marines Vell), abandonat per la població després de la riuada del 1957. El nou poble (Marines Nou) va ésser bastit 10 km al sud, al voltant de la masia de la Maimona, entre els municipis de Llíria i d’Olocau.
Actualment agrupa tota la població del municipi, la qual ha augmentat considerablement gràcies als nous recursos econòmics, basats en l’agricultura de regadiu, amb producció de cereals, hortalisses i taronges; també produeix olives, ametlles i garrofers. Àrea comercial de València.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. L’antic poble, a l’esquerra del barranc de Carraixet, ha esdevingut un lloc d’estiueig.
L’antic terme comprenia també els despoblats de l’Olla i de Torres.
Loriguilla (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 72,42 km2, 110 m alt, 1.879 hab (2014)
Gran part del territori és dins la comarca veïna dels Serrans, en zona de parla castellana, a la conca mitjana del Túria.
Bona part d’aquestes terres, com també l’antic poble, acabaren inundats pel pantà de Loriguilla, fet que ha provocat el trasllat de la població a una propietat del terme de Riba-roja, on ha estat edificat el nou poble sense que aquest hagi perdut la jurisdicció sobre el terme primitiu. Una bona part del terme és coberta de boscs de pins i carrasques, molt malmesos pels incendis.
L’agricultura de regadiu és dedica preferentment al conreu de tarongers. Àrea comercial de València.
El poble és situat a l’esquerra del Túria. El poble antic, d’origen islàmic, formà part del vescomtat de Xelva, i l’església parroquial, del segle XVIII, era dedicada a sant Joan.
Llíria (Camp de Túria)
Municipi i capital comarcal del Camp de Túria (País Valencià): 227,98 km2, 164 m alt, 23.261 hab (2014)
GEOGRAFIA FÍSICA.- Situat a la zona de contacte entre la plana miocènica, els vessant muntanyosos septentrionals i la plana al·luvial quaternària formada pel riu Túria; ocupa una bona part de la comarca, al límit amb la dels Serrans i de l’Alt Palància. El sector septentrional és accidentat per diverses serres (les Ombries, 881 m) que corresponen al sistema Ibèric, amb pinedes i pastures. La plana miocènica és drenada per la rambla Primera i la Castellarda, afluent del Túria.
ECONOMIA.- Tradicionalment l’agricultura ha estat el principal recurs econòmic del municipi, però ha pres importància l’activitat industrial gràcies a la proximitat de la ciutat de València i les excel·lents comunicacions que ofereix la comarca. Els conreus de secà més estesos són la vinya, els garrofers i les oliveres; segueixen en importància els cereals i els arbres fruiters (ametllers, presseguers, albercoquers). A causa de la gran extensió del municipi, una part dels camps dedicats als conreus de secà són conreats per agricultors dels pobles veïns. El regadiu, d’ençà de l’aprofitament de les aigües del pantà de Benaixeve, ha pres molta importància; conreus de patates, cebes, hortalisses, fruiters i tarongers. La propietat de l’horta està molt repartida. Aprofitament de les pastures naturals per al bestiar oví. El sector secundari ha estat tradicionalment dedicat a la indústria derivada de l’agricultura i posteriorment ampliat a d’altres indústries com ara la tèxtil, de la construcció, de la fusta i dels mobles. Àrea comercial de València.
POBLACIÓ.- La població ha crescut notablement en els darrers decennis.
LA CIUTAT.- D’origen ibèric, amb importants restes romanes. Església arxiprestal de Santa Maria, del segle XVII, amb una gran façana barroca, primitiva església parroquial de la Sang, romànico-gòtica del segle XIII, monument històrico-artístic, i palau renaixentista dels ducs de Llíria, avui casa de la ciutat. Hi són tradicionals les bandes de música.
EL TERME.- El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Vicent de Llíria, l’antic monestir de Sant Miquel de Llíria, les caseries del Mas del Poll i de Benialí i el nou poble de la Maimona.
Enllaços web: Ajuntament – Banda Primitiva – Unió Musical
Baró, mas del *
Altre nom del mas d’en Conill (masia i caseria).
Dades dels Països Catalans 