(Riba-roja de Túria, Camp de Túria, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al segle XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest. Des del segle XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo.
(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Despoblat de l’antic terme de Serra de la Calderona.
Antic lloc de moriscs, despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del segle XVII. En resta una torre en ruïnes.
Antic castell enrunat. Anteriorment havia pertangut als Vilaragut.
La base d’aquest castell és una estació prehistòrica.
(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Massís i cim (798 m alt) de la serra de la Calderona, al nord-oest del poble.
(Benissanó / Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)
Plana, entre els tres termes.
(Camp de Túria / Foia de Bunyol / Horta)
Contrada situada a l’oest de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al sud, el Camp de Túria a l’oest i la Foia de Bunyol al nord-est. Ocupa 68,25 km2.
Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà. El regadiu és fet amb aigua del Túria (límit nord-est) derivada per les séquies de Quart i de Mislata. Els turons miocènics de Parentxisa (344 m alt) separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent.
La població en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els nuclis de Mislata i Xirivella. Túria amunt, s’han soldat en una sola aglomeració industrial Quart de Poblet i Manises, i quelcom de semblant han fet Alaquàs i Aldaia.
Aquesta subordinació urbana ha impedit al pla de Quart estructurar-se com a subcomarca entorn d’un mercat. Els que hi ha, Xirivella, Quart de Poblet i Manises, depenen directament del de València.
Assentament ibèric. És un petit nucli de 650 m2, situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic.
Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central. Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar.
(Alt Palància / Camp de Túria)
Afluent esquerrà del Túria, entre les dues comarques.
Neix al vessant meridional del Montmajor, dins el terme d’Altura, i s’uneix al seu col·lector a Llíria, aigua avall de la confluència d’aquest amb la rambla Castellarda.
Veure> Sant Vicent de Llíria (santuari).
(Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)
Veure> serra de la Calderona (alineació muntanyosa).
Dades dels Països Catalans 