(Albalat dels Tarongers / Gilet, Camp de Morvedre)
Cim (437 m alt) de la serra de la Calderona, termenal dels dos municipis, contrafort oriental de la serra que domina, per la dreta, el Palància.
Xocainet, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Camp de Morvedre
Vila de la Unió, la
(Benifairó de les Valls / Faura, Camp de Morvedre)
Nom del nou municipi que resultà dels dos anteriors, realitzada per acord del governador civil de València el 1884 i confirmada pel decret reial del 1887.
Vila, la -Camp de Morvedre-
Partida, al sud-est de la ciutat, regada per la sèquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà.
Venta de Montalt, la
Caseria, sobre l’antic camí d’Aragó.
Valls de Morvedre, les
(o les Valletes de Morvedre) Caseria, al nord del terme, al voltant de l’estació de les Valls, comuna als pobles i viles de les valls de Morvedre o vall de Segó.
Valletes de Morvedre, les *
Veure> les Valls de Morvedre (caseria).
Vallesa, la *
Veure> l’Alqueria de Vellesa (grup de masies).
Vall de Jesús, la
Convent de franciscans recol·lectes dedicat a la Transfiguració del Senyor, situat als vessants de la serra de la Calderona, del terme de Puçol (pertanyia a la jurisdicció religiosa de Puçol).
Després d’una instal·lació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384. Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570.
Abandonat el 1835, és avui una ruïna total.
Torres Torres, baronia de
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, vinculada el 1466, prèvia facultat reial, pel cavaller valencià Joan de Vallterra. Comprenia, a més de Torres Torres, Alfara de la Baronia i Algímia d’Alfara.
Passà als Montsoriu i als Castellví, marquesos de Làcon.
Sant Esperit
Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu.
Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília; el 1404 s’hi instal·là una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai.
El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi. Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501.
Fou objecte d’un atac de pirates barbarescs el 1545 i restaurat i fortificat el 1547. El 1612 s’intentà una permuta del convent amb els cartoixans del Puig, que tampoc no es portà a terme.
El 1681 fou reedificat el claustre i una bona part del convent, i el 1690 l’església actual. A la fi del segle XVIII el convent fou cedit per a seminari de missioners franciscans i ampliat amb l’hostatgeria i altres edificacions.
Durant la guerra del Francès (1811-13) fou hospital de sang, i exclaustrat i espoliat el 1835. Els franciscans hi retornaren el 1878, restauraren el convent i l’església i edificaren l’ermita neogòtica dels Desemparats i altres edificis, que configuren l’actual estructura del convent, on no resten gaires elements de valor artístic o arqueològic.
És un lloc de devoció popular i de concentració folklòrica i festiva: el romiatge de la festa de Sant Francesc (4 octubre) aplega gent de la comarca, de l’Horta i del Camp de Túria.
Dades dels Països Catalans 