Arxiu d'etiquetes: Calonge de Segarra

Castelltort -Anoia-

(Calonge de Segarra, Anoia)

Antiga fortificació, actualment masia.

Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera (dit Hospital de Castelltort).

El seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi Joan i dels seus col·laboradors.

Durfort -Anoia-

(Calonge de Segarra, Anoia)

(o Dusfort) Poble, 2 km al nord-oest de Calaf. La seva església depèn de la de Conill.

El segle XIX formava un municipi.

Balcells i Llastarry, Maria Teresa

(Durfort, Calonge de Segarra, Anoia, 20 desembre 1912 – Barcelona, 6 desembre 1996)

Pianista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Rosa. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

Ha sovintejat les seves actuacions com a solista i també col·laborant amb artistes diversos. També a actuat a l’estranger.

Fou professora al Conservatori Superior Municipal de Música.

Arnulf -bisbe Vic-

(Catalunya, segle X – Calonge de Segarra, Anoia, 1010)

Bisbe de Vic (933-1010). De la família vescomtal d’Osona, havia estat ardiaca de Barcelona, on fou fet presoner per les tropes d’Almansor (985) i rescatat poc temps després.

Essent bisbe de Vic, hagué de lluitar contra Guadall, deposat uns anys abans. Reformà el monestir de Sant Benet de Bages (1002).

Morí a conseqüència de les ferides rebudes en l’expedició que Ramon Borrell I de Barcelona emprengué contra Còrdova (1010).

Aleny

(Calonge de Segarra, Anoia)

Llogaret (660 m alt), situat a 2,5 km al nord de Calaf.

El segle XIX formava un municipi amb Sant Pesselaç, Durfort i Conill, de la parròquia del qual havia depès l’església d’Aleny.

Calonge de Segarra (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 37,15 km2, 688 m alt, 191 hab (2016)

0anoiaSituat al nord de la comarca, a la calma de Calaf, drenat pels torrents de la Roca i de Sant Pesselaç. El terme, poc conreat, abunda en vegetació natural.

La superfície conreada és dominada pel secà (cereals, vinya i oliveres), base de l’economia local, amb el complement de la ramaderia (porcina, ovina i bovina). També hi ha mines de lignit, pedreres calcàries i bòbiles. Fabricació de materials per a la construcció (ciment). Àrea comercial de Manresa.

Al centre del poble es troben les ruïnes de l’antic castell de Calonge, arruïnat, amb restes d’una torre cilíndrica, i l’església parroquial de la Santa Fe, amb elements romànics.

Dins el terme hi ha els pobles d’Aleny, Sant Pesselaç, Durfort i Mirambell, les caseries del Soler i de les Quadres i l’antic castell i masia de Castelltort.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques