Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna.
Prop de la platja s’agrupa un petit nucli turístic.
Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna.
Prop de la platja s’agrupa un petit nucli turístic.
Cala i nucli turístic (Canyelles Grosses), a llevant de la vila, a la península del cap de Creus.
Hi havia hagut una almadrava fins al segle XIX.
Cala i veïnat de pescadors, a la costa, entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l’antic castell de Sant Esteve de Mar.
Cala, a la Costa Brava, al nord de Tamariu.
Cala al sud del municipi i del caseriu de Fornells de Mar.
Al voltant de la platja s’agrupa un petit caseriu format, gairebé del tot, per cases d’estiueig.
L’entrant del mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquil·litat han fet d’aquest indret un dels llocs més visitats de la Costa Brava.
Municipi de la Selva (Catalunya): 38,58 km2, 5 m alt, 5.542 hab (2017)
Situat a la Costa Brava, en un terreny muntanyós, a les ribes de la riera de Tossa, que neix al coll de la Talaia i desguassa directament a la mar, al límit amb el Baix Empordà. La costa és abrupta, amb la badia de Tossa i el cap de Tossa (on hi ha un far) entre cales i platges. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos, sobretot alzines sureres, que havien donat lloc a una important indústria del suro.
La superfície agrícola ocupa una petita part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de pous; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat) i vinya. Hi predominen les petites extensions agràries. Activitats marineres en regressió. Indústria de la construcció. Segon centre turístic de la Costa Brava selvatana. La població cresqué molt durant el segle XVIII amb l’auge del comerç de cabotatge, la qual cosa provocà la construcció d’una vila nova.
La vila s’estén a la dreta de la riera de Tossa, davant la badia de Tossa; l’anomenada Vila Vella, fortificada (segle XII), conserva el seu caràcter medieval en els seus estrets carrerons, monument nacional des del 1931. L’antic castell de Tossa fou enderrocat en bastir-se el far. A l’eixample hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç (1775) i la capella dels Socors. Restes d’una vil·la romana al lloc dels Ametllers.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Municipi de la Selva (Catalunya): 48,71 km2, 5 m alt, 37.042 hab (2016)

Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L’interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca s’han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d’apartaments, comerços i locals d’oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d’allotjament turístic de Catalunya i de l’estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. Àrea comercial de Girona.

La vila, a l’esquerra de la riera de Lloret, té un nucli antic presidit per l’església parroquial de Sant Romà, romànico-gòtica molt modificada; la Casa de la Vila és d’estil isabelí. Hom hi ha trobat restes ibèriques i un sepulcre romà a Lloret de Dalt. Processo marinera de sa Relíquia al santuari neoclàssic de Santa Cristina (24 juliol).
El municipi comprèn, a més, els pobles, els veïnats i les urbanitzacions de la Roca Grossa, Sant Pere Salou, Santa Cristina, les Alegries, Pegueres, Canyelles, Fenals i la Montgoda, el barri de Lloret de Dalt i el castell de Sant Joan.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut