Cala de la costa occidental, entre la cala d’Alcaufar i la punta d’es Rafalet.
Una urbanització relativament nova i una carretera que l’uneix a la de Sant Lluís a Alcaufar han convertit aquesta cala en un centre turístic.
Cala de la costa occidental, entre la cala d’Alcaufar i la punta d’es Rafalet.
Una urbanització relativament nova i una carretera que l’uneix a la de Sant Lluís a Alcaufar han convertit aquesta cala en un centre turístic.
Possessió, a la part de tramuntana, que forma part del sector anomenat la Vall, que drena el barranc d’Algaiarens. Aquest curs d’aigua desemboca a la cala d’Algaiarens, a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que puguen 25 m sobre el mar i són pentinades pels vents del nord.
Una carretera de 15 km, construïda el segle XVIII durant l’ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Petita cala, a la costa oriental, entre la vila i cala Llonga.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Caseriu, vora la cala d’Alcocó, limitada al nord per la punta d’Alcocó.
Caseriu. És un dels centres turístics més importants de l’illa.
Originàriament era una possessió de la companyia de Consell situada prop de la cala d’Alcaufar, oberta a la costa oriental de l’illa. A la platja d’aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una caseta de pescadors; trenta anys més tard s’hi havien edificat catorze o quinze cases. El 1935 hi fou construïda la carretera des de Sant Lluís.
Actualment es troba en plena urbanització i compta amb un bon nombre d’edificacions i amb serveis hotelers.
(l’Alfàs del Pi, Marina Baixa)
Caseriu, situat prop del mar, al límit amb el terme d’Altea.
La cala o racó de l’Albir forma el sector meridional de l’olla d’Altea, l’extrem de la qual és la punta de l’Albir (o de la Bombarda), on es troba el far de l’Albir.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada a menys d’un km de la platja d’Albercutx i de la urbanització de Can Cingala, al nord-est des Port de Pollença. La punta d’Albercutx (o de l’Avançada) tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d’Albercutx.
Les contínues incursions de corsaris feren pensar, des del final del segle XVI, en la construcció de la fortalesa d’Albercutx damunt la punta d’Albercutx, però no fou acabada de construir fins al final del segle XVII.
En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada (que ha donat un dels noms amb que són conegudes la punta i la fortalesa). Aquesta fortificació és ocupada actualment per una base d’hidroavions de l’exèrcit de l’aire.
Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, i a 390 m d’altitud es troba l’antiga talaia d’Albercutx, que encara estava en servei al final del segle XVII.
Sector de la costa de migjorn, entre les platges de son Bou i Calescoves, format per un llarg penya-segat, rogenc, interromput per la cala de Llucalari, la cala de Sant Llorenç i cala en Porter.
Cala, a llevant i dins el municipi, a les costes de Garraf.
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Cala, a la badia d’Alcúdia, a la vora de la qual s’ha format la població de Can Picafort.