Arxiu d'etiquetes: cales

Elx (Baix Vinalopó)

Municipi i capital de la comarca del Baix Vinalopó (País Valencià): 86 m alt, 326,07 km2, 228.647 hab (2014)

(ant: Elig, cast: Elche) Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta format per les aigües del Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera de Fondo, saladar d’Elx i albufera d’Elx). Cap a l’interior, la serra Negra i l’alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres Grossa i de Sanxo.

POBLACIÓ I ECONOMIA.- L’evolució demogràfica s’ha mantingut ascendent ja des de començament del segle XVIII i s’ha accelerat les darreres dècades. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L’altre gran  motor de l’economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s’hi afegeixen el turisme i l’estiueig.

LA CIUTAT.- El nucli antic de la ciutat, o Vila Murada (declarada conjunt històrico-artístic el 1968), és a l’esquerra del Vinalopó. Se’n destaquen, entre altres, l’alcàsser de la Senyoria i palau d’Altamira, la Calatorra, la Corredora, l’ermita de Sant Sebastià i l’església de Santa Maria (1673-1767), amb la portalada barroca i la capella de la Comunió, que és atribuïda a Jaume Bort i a on té lloc la representació del Misteri d’Elx. La ciutat s’expandí a partir del segle XVI i avui s’estén a banda i banda del Vinalopó, si bé se n’han respectat els palmerars. Ambdués ribes resten unides per diversos ponts, un dels quals fou el primer que es va construir a Europa de prehistòrics, hel·lenístics, ibèrics i romans. És centre d’àrea comercial. Aeroport a l’Altet.

HISTÒRIA.- L’antiga Hèlix o Ilici fou poblada pels ibers, i també pels grecs, que s’establiren en l’antic golf d’Elx, prop de l’actual Santa Pola. Formà part del domini cartaginès al segle III aC, fins a la conquesta romana. Els romans hi establiren (en temps d’August) una de les primeres colònies de la costa amb el nom de Colonia Iulia Ilici Augusta. En el període posterior bizantino-visigòtic hi fou establert un bisbat. Durant els primers temps de la dominació musulmana a la Península (segle VIII) pertanyé a l’estat autònom de Teodomir, i després de la disgregació del califat de Còrdova (segle XI) formà part dels regnes de taifes de Dénia i de Múrcia.

Jaume I la conquerí i la repoblà amb catalans (segle XIII). Després d’un període de domini castellà d’acord amb el tractat d’Almirra (1244), Jaume II el Just la reconquerí per al regne de València, on passà a pertànyer definitivament per la sentència de Torrellas (1304). Carles I hi féu un marquesat a nom del seu senyor, Gutiérrez Cárdenas. En la guerra de Successió fou partidària de l’arxiduc Carles III. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-40), fou ocupada un temps pel cabdill Domènec Forcadell. Amadeu I de Savoia la declarà ciutat el 1872.

Enllaç web: Ajuntament

Barcarès, el -Mallorca-

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Cala, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta del Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.

Dóna nom a un caseriu proper, el qual es troba al nord mateix d’Alcúdia.

Deià (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014)

Estès al peu de la muntanya des Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s’obre per la cala de Deià, tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars.

Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus d’oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l’activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, d’origen islàmic, és en un coster dominat per l’església parroquial de Sant Joan (segle XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. Museu de Deià, amb obres del grup d’Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l’Abat.

A la possessió i actual museu de son Marroig, s’hi va instal·lar, a la fi del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d’atracció d’artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari.

Enllaç web: Ajuntament

Barbacana, cala de sa

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Cala de la costa, a Portocolom, a la banda exterior de la punta de sa Bateria (que tanca el port de Felanitx per ponent), a tocar de les noves urbanitzacions.

Cervera de la Marenda (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012)

(o Cervera, fr: Cerbère) Situat entorn d’una cala, a la costa rocosa de l’Albera, al límit amb l’Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d’alzines i pins (bosc de Cervera).

L’economia local es basa en l’agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l’activitat turística.

El poble és al fons de l’estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats.

Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta.

Ja al segle X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera.

Banyuls de la Marenda (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 42,43 km2, 5 m alt, 4.652 hab (2012)

(ant: Banyuls del Maresme, fr: Banyuls-sur-Mer) Situat a la zona costanera, al límit amb l’Alt Empordà. El relleu és en part accidentat per la serra de l’Albera.

Les principals fonts de riquesa de municipi són el conreu de la vinya, dedicada a la producció de vi dolç, i el turisme, que ha partir del 1950 ha donat un nou impuls a la població.

El poble, que ocupa la cala de Banyuls, conserva l’antiga església parroquial, dita de Sant Joan d’Amunt, d’estil romànic; l’actual és de construcció moderna. També hi ha un monument a les víctimes de la Primera Guerra Mundial, obra de l’escultor Aristides Maillol, fill de la població.

Dins el terme, hi ha els veïnats de Perafita, de la Rectoria i del Puig del Mas, a més d’algunes masies i torres de defensa medievals.

Artà, badia d’

(Son Cervera, Mallorca Llevant)

Badia de la costa. Entre el cap des Pinar i la punta de n’Amer.

La seva costa és força baixa i forma quatre cales (es Port Nou, es port Vell, cala Bona i Cala Millor).

Antena, cala

(Manacor, Mallorca Llevant)

Cala de la costa, al nord de Cala Murada.

La seva platja n’ha fet un indret d’atracció turística.

Anguila, cala

(Manacor, Mallorca Llevant)

Cala de la costa, situada al sud de Portocristo, junt a cala Mendia.

Almonia, cala s’

(Santanyí, Mallorca)

(o s’Almunia) Cala de la costa. La més meridional de la sèrie que caracteritza aquesta costa.

Molt propera a la urbanització i la platja de cala Llombards. Té alguna significació pesquera.