Arxiu d'etiquetes: botànics/ques

Xatart i Boix, Bartomeu

(Prats de Molló, Vallespir, 1 març 1774 – 24 novembre 1846)

Farmacèutic i botànic. Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu. Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca. Meissner li dedicà un gènere d’umbel·líferes, Xatardia, al qual pertany la xatàrdia.

Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet. El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor històric-científic.

Villena i Vila, Melcior de

(Carpesa, València, 11 febrer 1564 – València, 13 desembre 1655)

Metge i botànic. Es doctorà a la Universitat de València, on obtingué aviat la càtedra d’herbes. Fou metge dels virreis i de l’arquebisbat. Refusà de ser-ho del rei Felip IV. Herboritzà molt al Principat, País Valencià, Castella i Portugal. Fundà el col·legi dels Sants Reis d’Orient, de València, destinat a estudiants pobres (1643). Fou objecte d’un homenatge a l’Escola Mèdica de París.

Publicà Apologetici operis doctoris Michaelis Hieronymi Romà, edició crítica (1620) i Castigatio reclamationis, també sobre els treballs de Romà (1624). Ambdués obres aparegueren amb pseudònim. Obra seva és també la titulada Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la Muy Noble y Leal Ciudad de Valencia, año de 1647 (1648).

Restaren inèdits els seus treballs més importants: Libro de hierbas, Disputatio de plantis in undecim sectiones distributa, i De ustionibus et cauteriis.

Trias, Pere Vicenç

(Esporles, Mallorca, 1759 – 1829)

Botànic. Instal·là un jardí botànic a la seva possessió d’es Coll. També conreà la pintura.

És autor d’un Diccionario de los vegetales de Mallorca, de las semillas sembradas y de sus usos descubiertos hasta el presente año 1800.

Susplugas, Joan

(Trullars, Rosselló, 4 abril 1905 – Estagell, Rosselló, 16 març 1987)

Botànic i farmacèutic. Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller. Es doctorà en ciències el 1942. Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la universitat de Montpeller des del 1946, i inspector principal de farmàcies del 1951 al 1959.

És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia.

Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1961.

Rodríguez i Femenias, Joan Joaquim

(Maó, Menorca, 18 maig 1839 – Tolosa, Llenguadoc, 8 agost 1905)

Botànic. Fundador de la Societat Espanyola d’Història Natural, publicà nombrosos treballs en els “Annals” d’aquesta societat i en el “Butlletin” de la Societat Botànica de França.

S’especialitzà en l’estudi de les algues marines, i en féu un nombrós recull i n’identificà noves espècies.

És autor de Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca (1865-68), Catálogo de las plantas y árboles de adorno que se cultivan en Menorca (1874) i Flórula de Menorca (1905).

Rigual i Magallón, Abelard

(Sorita de Morella, Ports, 7 setembre 1918 – 3 maig 2009)

Botànic i farmacèutic. Deixeble de S. Rivas Goday, fou catedràtic de la Universitat d’Alacant.

Autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regió alacantina. Ha publicat Flora y vegetación de la provincia de Alicante (1972).

Reyes i Pròsper, Eduard

(València, 24 gener 1860 – Madrid, 20 juny 1921)

Botànic. Es dedicà a l’estudi de la cristal·lografia i la microbiologia, i s’especialitzà en la fisiologia vegetal i la fitografia.

Fou director del Jardí Botànic de la Universitat de Madrid. Investigà la flora de la península Ibèrica.

És autor de Las carofitas i Las estepas de España y su vegetación.

Quer i Martínez, Josep

(Perpinyà, 26 gener 1695 – Madrid, 19 març 1764)

Botànic. Conreà les ciències naturals, especialment la botànica, i cursà alhora la carrera de cirurgia.

Viatjà per Itàlia, les costes d’Àfrica i la península Ibèrica, on recollí una gran quantitat de plantes, que després serviren per a la fundació del Jardí Botànic de Madrid, del qual fou el primer professor.

És autor de Flora española o historia de las plantas que se crían en España (Madrid, 1762-84), llibre on recull el material de la Flora matritense.

Plaça, Joan

(València, vers 1525 – 1603)

Metge i botànic. Catedràtic de botànica a la Universitat de València (1567-83) i corresponsal del botànic francès Charles de Lécruse (autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatorum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça).

Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica: In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes.

H. Ruiz i J. Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia, de la família de les compostes.

Pizcueta i Donday, Josep

(València, 6 febrer 1792 – Madrid, 1870)

Metge i botànic. Doctor en filosofia (1809) i medicina (1817), fou catedràtic, des del 1829, de Matèria Mèdica.

Dirigí el Jardí Botànic de València (1820-67), el reféu de les destrosses produïdes per la Guerra del Francès, i començà a publicar el catàleg de llavors, Enumeratio plantorum horti botanici valentini (1856).

Fou rector de la universitat (1859-67) i president de l’Acadèmia de Medicina (1848-55 i 1857-67). Escriví Elogio histórico de Antonio José Cavanilles (1830).