(Vallcebollera, Alta Cerdanya)
Bosc, que ocupa tota la baga de la capçalera de la Llavanera.
Corones, bosc de les -Alta Cerdanya-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: boscs
Vallmanya (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012)
(fr: Valmanya) Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya).
L’economia és la d’alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. En procés de despoblament.
El poble és troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga.
Campoamor, devesa de -Baix Segura-
Devesa (2.000 ha de bosc), situada al sud de la vila, a la costa, a la vall baixa del riu Nacimiento.
Havia pertangut al poeta Ramon de Campoamor, que la rebé d’Isabel II de Borbó.
Entre el cap Roig i la punta de la Foradada, ha estat construïda una important urbanització sobre la platja.
Torralba del Pinar (Alt Millars)
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 21,64 km2, 729 m alt, 48 hab (2014)
Situat al massís de la serra d’Espadà, a cavall entre els vessants del Millars (on s’estén la major part del terme) i del Palància, al límit amb l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars. El territori és molt muntanyós i el 61 % de la superfície és de pineda (amb la important pineda de Torralba o de Téjar) i garriga.
Agricultura de secà, amb conreus d’ametllers, cireres i vinya. Ramaderia modesta. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
El poble és situat al sud del terme; l’església parroquial de Sant Salvador és sufragània de la de Vilamalur.
Enllaç web: Ajuntament
Torderes (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,91 km2, 138 m alt, 163 hab (2013)
(fr: Tordères) Situat als darrers contraforts del sector sud-oriental dels Aspres, que davalla des del roc de Quers fins a la vall del Rard. El terme és molt trencat i és drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen, per la dreta, en el Rard: el torrent de Caraig (límit oriental del terme), la riera de Torderes, els torrents Monar, de la Joncairola i de la Cadira i el córrec del Fornàs (límit meridional).
La part meridional i més accidentada del terme és, en part, boscada d’alzines sureres i coníferes (el bosc de Torderes), i la resta és cobert del conreu principal que és la vinya (destinat a la producció de vins d’aperitiu, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta de la riera de Torderes i al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya, conserva retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.
Sureda (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 34,54 km2, 42 m alt, 3.107 hab (2013)
(fr: Sorède) Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la vall de Sureda, amb el bosc de Sureda, regada per la riera de Sureda, que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda.
Economia agrària: els conreus, que són de secà, es destinen a oliveres i a la vinya, que ocupa preferentment els terrenys més plans; producció de vi. També hi és important la producció de fruita. Ramaderia bovina, que aprofita els amplis terrenys dedicats al pasturatge. Població en ascens.
El poble és situat al peu de la serra de l’Albera. L’antic castell de Sureda és situat al costat de l’església parroquial, romànica.
El municipi també comprèn el poble de la Vall de Montbram, les antigues esglésies de Santa Maria de la Coberta i de Santa Magdalena de Veda i el castell d’Oltrera.
Sant Marçal (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,36 km2, 738 m alt, 93 hab (2013)
(ant: Mansald, fr: Saint-Marsal) Situat al sector meridional dels Aspres, al peu del coll de Fortó, a l’esquerra del riu Ample, afluent del Tec, al límit amb el Vallespir. La riera de Sant Marçal és el límit oriental i meridional del municipi. El terme és molt accidentat i boscat (bosc de Sant Marçal, comunal): alzinar, roure martinenc, bosquines i landes.
La majoria de la superfície agrícola és ocupada per prats i farratge. Tant els conreus (arbres fruiters, vinya i hortalisses) com la ramaderia (ovina) són força migrades. En procés de despoblament.
El poble és situat damunt un coll. El lloc és esmentat ja l’any 869.
Bovalar, el -Alt Maestrat-
(Vistabella del Maestrat, Alt Maestrat)
Serra (1.301 m alt) i extensa àrea forestal, de propietat comunal, estesa a la dreta del riu de Montlleó.
Bovalar, el -Ports-
Sector forestal i de pasturatges de propietat comunal (1.258 m alt), a l’àrea muntanyosa que separa les aigües de la rambla de Sellumbres de les del riu de la Cuba.
Bordellat, baga de
Bosc, situat al vessant septentrional de la serra que separa el Vallespir de la Garrotxa (serra de la Baga de Bordellat, 1.550 m alt).
Dades dels Països Catalans 