(Millà, Noguera, segle XIII – València, 1348)
Canonge i després bisbe de València (1312-48).
Fou canceller de la corona catalano-aragonesa (1320-25) i conseller del rei Jaume II el Just. Mort aquest, residí habitualment a València, on s’oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians.
El 1345 fundà una càtedra de teologia a València.
(la Torreta de Canals, Costera, 31 desembre 1378 – Roma, Itàlia, 6 agost 1458)
(Alfons de Borja) Papa (1455-58). Successor de Nicolau V.
Fou canonge de Lleida i Barcelona, bisbe de Vic (1423) i de València (1429). Fou també ambaixador d’Alfons IV de Catalunya a la cort papal, i membre del consell reial a València. L’any 1444 fou nomenat cardenal i el 1455 elegit per ocupar el soli pontifici.
Predicà la croada per fer front a la invasió turca i, encara que la idea no fou acceptada, els hongaresos reeixiren a posar fi a l’expansió otomana a Belgrad l’any 1456. Rehabilità la memòria de Joana d’Arc mitjançant un nou procès (1456).
Tanmateix, donà proves de nepotisme en concedir molts càrrecs i privilegis als membres de la seva família, singularment al seu nebot Roderic de Borja, el qual més endavant va ésser elegit papa amb el nom d’Alexandre VI. Canonitzà Vicent Ferrer.
(Girona, segle XIV – València, 9 febrer 1369)
Bisbe de València (1356-69). Fill de Ramon de Blanes, i d’Aldonça de Fenollet.
Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe del capítol valencià i ratificat per Innocenci VI.
Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral (1357) i impulsà l’edificació de l’aula capitular. Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III el Cerimoniós passà a Sardenya el 1354.
Dades dels Països Catalans 