(València, 1531 – Balaguer, Noguera, 23 agost 1579)
Prelat.
El 1578 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Joan Dimas Loris, traslladat temps enrere a Barcelona.
Morí l’any següent al convent de Sant Domènec de Balaguer, on fou enterrat.
Fou succeït per fra Hug Ambròs de Montcada.
(Valls, Alt Camp, 1626 – Guissona, Segarra, 19 octubre 1694)
Bisbe d’Urgell (1689-94). Fou ardiaca de Tarragona i jutge de breu. Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l’oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys.
Carles II de Catalunya el nomenà conseller de competències de Catalunya (1679) i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià. El 1689 acceptà el bisbat d’Urgell, on succeí a Joan Baptista Desbac. Celebrà dos sínodes a Guissona.
És autor d’uns Ejercicios de San Felipe Neri.
Fou enterrat a l’oratori de Sant Felip Neri i fou substituït al bisbat per Julián Cano.
(Catalunya, segle XI)
Bisbe d’Urgell (1092-95). Ja vell, succeí en el bisbat al prelat Bernat Guillem.
Ja en perill de mort dimití del càrrec i promogué una elecció popular per a la seva successió, que havia de recaure en Ot, el futur sant.
Tingué un bisbe oponent, Folc de Cardona, que fou també vescomte i que, pel que sembla, no l’inquietà gaire ni es mogué de Cardona.
(Catalunya, segle XVI – el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell, 1586)
Prelat. Pertanyia al noble llinatge dels Montcada comtes d’Aitona.
Fou nomenat bisbe d’Urgell el 1580, com a successor de Miquel Jeroni Morell. Reuní sínodes diocesans a la Seu i a Sanaüja.
Fou succeït el 1586 per Andreu Capella.
(Catalunya, segle XIII – Guissona, Segarra, 1308)
Frare dominicà i bisbe d’Urgell (1293-1308). Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga) i germà de Ramon (III de la mateixa branca).
Reformà bastant l’estructura de la seva diòcesi.
En una ocasió fou ambaixador a Sicília del papa Bonifaci VIII.
(el Milà, Alt Camp, 29 novembre 1928 – Barcelona, 11 octubre 2009)
Eclesiàstic. Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat sacerdot el 1951.
Vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament de Tarragona, el 1971 fou consagrat bisbe per a la Seu d’Urgell, fins al 2003. La seva activitat pastoral es caracteritza per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial.
Com a copríncep d’Andorra ha vetllat pel manteniment de la independència nacional i ha afavorit la transformació democràtica de les institucions andorranes.
A partir del 2003 fou bisbe emèrit d’Urgell.
(Barcelona, segle XVI – 8 agost 1598)
(o Lloris) Prelat.
En 1568 era arxiprest de Santa Maria de Mataró. Posteriorment fou abat de Sant Feliu de Girona.
Promogut a bisbe d’Urgell (1572), ocupà diversos càrrecs polítics, com el de canceller de Catalunya i president del Consell Suprem d’Aragó. Per aquest motiu no anà a la seva diòcesi fins al 1574 i encara proveït d’un permís d’abstenir-se durant sis mesos de cada any.
En 1576 fou consagrat bisbe de Barcelona. Durant la seva governació fou establert el seminari tridentí. Promogué les causes de canonització de sant Oleguer i de sant Ramon de Penyafort.
És autor d’un Manual de manaments i advertències pels sacerdots, confessors, rectors i curats.
(Catalunya, segle XIII – 1346)
(o Guillem de Llorda) Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1326-41) i de Tortosa (1341-46).
Durant el seu govern a l’Urgell s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIII – segle XVIII)
Cartulari conservat a l’arxiu capitular.
Recull donacions i privilegis a favor de l’església de Santa Maria d’Urgell i a la seva canònica.
Consta de dos volums i conté 1.230 documents.
(Nòric, Baviera, segle VIII – Saint-Médard de Soissons, França, 817)
Eclesiàstic. Fou bibliotecari a la cort de Carlemany i arquebisbe de Lió.
Dues vegades viatjà a Urgell, la primera per la postura adopcionista del bisbe Félix (799), la segona per integrar aquest bisbat d’Urgell a l’església franca, com ja havia fet amb l’església de la Septimània (800).
Dades dels Països Catalans 