(Solsona, Solsonès, 17 juny 1852 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 27 desembre 1901)
Eclesiàstic. Fou nomenat bisbe d’Urgell el 17 d’abril de 1901, com a successor del cardenal Salvador Casañas, traslladat com a bisbe a Barcelona.
Prengué possessió el 10 de setembre i morí al cap de tres mesos.
Li succeí Laguarda i Fonollera.
(Catalunya, vers 885 – 940)
Bisbe d’Urgell. Era fill de Guifré I i de Guinedilda, comtes de Barcelona.
Els seus pares el lliuraren d’infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l’església (888), per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan.
Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot.
Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou fet bisbe d’Urgell el 914.
Es coneix la seva activitat en l’erecció de parròquies i consagració d’esglésies. No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona consagració del qual assistí (935).
El vilar Radulf, entre Vic i Folgueroles, porta probablement el seu nom.
Algunes de les seves propietats retornaren després a Ripoll; d’altres passaren a mans dels seus fills i néts.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Prelat. Fou nomenat bisbe d’Urgell el 1204, succeint a Bernat de Vilamur.
El 1230, desitjós de retirar-se, anà a prendre l’hàbit del Císter a Santes Creus, d’on era abat el futur sant Bernat Calbó.
Fou succeït per Ponç de Vilamur.
(Catalunya, segle XII – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1195)
Bisbe d’Urgell (1167-1195).
El 1174 assistí al casament d’Alfons I el Cast amb Sança de Castella, i el 1177 col·laborà amb aquest rei en la fundació de Puigcerdà. Fou nomenat marmessor d’Ermengol VII d’Urgell.
El 1190, aliat amb Ermengol VIII, entrà en conflicte amb el vescomte Arnau de Castellbó i els nobles que el seguien.
El 1195 es retirà al monestir de Bellpuig de les Avellanes.
(Catalunya, segle IX)
Bisbe d’Urgell.
El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d’Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs.
El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d’Umfred (prop de la Molina) i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata o Senterada (Pallars Jussà), i segurament el de Tremp.
Encara era bisbe el 823.
(Catalunya, segle XII)
Bisbe d’Urgell (1123-41). Assistí a un concili de Narbona el 1128. Augmentà els béns de la diòcesi i fixà en 45 el nombre dels seus canonges (1134).
És remarcable l’acord que féu, amb intervenció dels comtes de Pallars, del legat pontifici i d’altres nobles i abats, amb el bisbe Gausfred de Roda que posà terme a les llargues discussions entre les diòcesis d’Urgell i Roda-Barbastre sobre els límits de les jurisdiccions respectives; quedaven per a Urgell les valls de Senet i de Boí, les d’Areny, de Girbeta i de Montanyana, totes les esglésies dels comtats de Pallars i d’Urgell a l’est de la Noguera Ribagorçana, i a l’altra banda, Sant Esteve de la Sarga.
Aquest conveni, que en principi es féu per vida dels pactadors, esdevingué a la llarga definitiu.
(Catalunya Nord ?, segle XIV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 29 juny 1364)
Bisbe d’Urgell (1361-64). Era canonge degà del capítol d’Urgell.
El 1361 fou elegit bisbe de la diòcesi, succeint a fra Hug Desbac. Celebrà un sínode l’any següent. Fou succeït per Pedro Luna, aragonès.
Veure> Arnau Roger de Pallars (bisbe d’Urgell, 1436-61).
(Mataró, Maresme, vers 1600 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 29 abril 1670)
Eclesiàstic i polític. El 1639 participà a la batalla de Salses.
Ardiaca de Vic, com a tal menà, el 1640, la resistència dels canonges a pagar uns impostos al govern. Aquell mateix any fou enviat pel virrei Santa Coloma a Madrid per explicar-hi l’estat en què es trobava Catalunya.
El 1664 fou nomenat bisbe d’Urgell. Hi reuní sínodes diocesans el 1665 i el 1670.
(Sort, Pallars Sobirà, vers 1065 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1122)
(o d’Urgell) Bisbe d’Urgell (1095-1122) i sant.
Fill de noble família, després d’haver-se dedicat a l’exercici de la guerra, s’ordenà sacerdot.
Fou designat bisbe i consagrat pel papa Urbà II.
Dades dels Països Catalans 