(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç prop Baga).
Fundada abans del 898, gaudí d’una relativa prosperitat als segles X-XI. L’any 1592 s’incorporà a Sant Pau del Camp de Barcelona.
Es conserva part de l’església, d’estil romànic, restaurada.
Antic poble de poblament disseminat, situat a les dues bandes del Llobregat, on el riu talla la darrera alineació pre-pirinenca i forma el congost de la Baells.
L’església parroquial de Santa Maria, en part romànica (segle XII), conserva elements decoratius esculpits a la façana d’aquesta època. Fins al 1944 formava un municipi que incloïa Sant Quirze de Pedret.
El 1976 quedà sota les aigües del pantà de la Baells.
Frontal d’altar, de fusta, pintat pel mestre d’Avià a mitjans del segle XIII o abans, procedent de l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Avià i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
Presidit per una Mare de Déu amb l’infant, té quatre compartiments: el de l’Anunciació i la Visitació, el dels Reis Mags, el de la Nativitat i el de la Presentació.
L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria.
Colònia industrial, situada a la vora dreta del Llobregat, a 1 km avall de l’aiguabarreig amb la riera de Merola, davant mateix del llogaret de Gramolar, del municipi de Gaià (Bages) i a 1 km amunt del poble de Navàs (Bages).
S’hi troben una fàbrica de filats i teixits i una altra de confecció de camises.
Es troba dins l’antic terme de Merola, la parròquia del qual (Santa Maria de Merola) fou traslladada a l’Ametlla de Merola.
(Bages / Berguedà, del 18 al 23 gener 1932)
Insurrecció armada anarquista de les dues comarques. Promoguda per membres de la CNT i de la FAI, que culminà amb al proclamació els dies 20 i 21 de gener, del comunisme llibertari, amb ocupació dels ajuntaments i constitució de comitès revolucionaris.
La revolta s’inicià en esdevenir general (18 i 19 de gener) la vaga iniciada pels sectors tèxtils i metal·lúrgics. L’exèrcit i la guàrdia civil restabliren la situació el dia 23.
El govern desterrà a l’illa de Fernando Poo 108 anarquistes, entre ells Durruti i els germans Ascaso. D’altra banda, la FAI acusà els elements més sindicalistes de la CNT d’insolidaritat, la qual cosa provocà la dimissió d’Emili Mira i Ángel Pestaña, secretaris, respectivament, de la CNT a Catalunya i del comitè nacional.
Llogaret i antiga quadra. Situat prop del Pujol de Planès, de la parròquia del qual depèn la seva església de Santa Maria.
Al segle XIX havia format un municipi juntament amb d’altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera (Catllarí) fins al pla de Montmajor (l’Hospital) a la serra de Busa, al Solsonès (Valielles); duia el nom d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí, i tenia, el 1842, 40 habitants.
Ball que és realitza durant la Patum. Ho realitza el ninot de l’àguila el dia de Corpus.
De manera semblant a Pollença (Mallorca) se celebra, per l’agost, el ball de les àguiles.
Municipi del Berguedà (Catalunya): 66,80 km2, 729 m alt, 173 hab (2017)
Situat en un terreny muntanyós, accidentat per diversos tossals, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages, entre la riera de Merola, límit oriental del terme, i la riera de Navel, límit occidental. Hi ha importants superfícies de bosc, brolla i matoll.
L’agricultura és exclusivament de secà (cereals i patates). La ramaderia comprèn principalment bestiar oví i cabrum, i també bestiar boví. Àrea comercial de Manresa.
El cap municipal és el poble de Serrateix, format a redós del monestir de Santa Maria de Serrateix, romànic.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Viver de Serrateix i de Sant Joan de Montdarn i les antigues quadres de Montdarn o de Sant Martí de Balaguer i de Navel.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Berguedà (Catalunya): 22,34 km2, 757 m alt, 424 hab (2017)
Situat en un terreny muntanyós, al nord-est de Berga, a la vall baixa del Margançol, afluent del Llobregat, drenat, a més, per la riera de Vilada o de Camprubí, afluent del Margançol per la dreta. Una bona part del territori és coberta de bosc de pins i pasturatges.
Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i de llana; aviram. Explotació forestal. Indústria tèxtil cotonera i tallers de fabricació de claus. Àrea comercial de Berga. Població en descens.
El poble és a la dreta de la riera de Vilada; església parroquial de Sant Joan Baptista.
El municipi comprèn, a més, el lloc de Roset, l’antic poble de Gardilans i l’església romànica de Sant Miquel de les Canals.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 