Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Montbenet, monestir de

(Berga, Berguedà)

Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet).

S’establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461.

Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan.

Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35.

Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals.

Moixeró, el

(Baixa Cerdanya / Berguedà)

Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques, constituït per calcàries paleozoiques, que s’estén en direcció oest-est, enllaçant la serra de Cadí amb el massís de la Tossa d’Alp, i separant la conca del Segre (Cerdanya) i la vall del Llobregat (Berguedà).

Té uns 5 km de longitud, i una altura màxima de 2.260 m a les penyes altes del Moixeró.

Formà part del parc natural del Cadí-Moixeró.

Moixa, serra de la

(Gisclareny, Berguedà / Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Sector central del sistema muntanyós que, en direcció oest-est, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’oest, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).

Els cims culminants són els pics de la Muga (2.186 m alt) i de Pradell (2.202) o la roca de la Moixa, termenal dels dos municipis.

Mogrony, serra de

(Berguedà / Ripollès)

(o de Montgrony) Massís dels Pirineus Orientals, que s’estén en direcció est-oest, entre les dues comarques, sobre les valls de Toses i de Ribes (al nord) i la de Gombrèn (al sud) i que separa les conques del Llobregat i el Freser.

Al pla de Sant Pere hi ha l’església romànica de Sant Pere de Mogrony i el santuari de Mogrony.

L’altitud màxima és de 2.045 m, al puig de coma Ermada.

Merola

(Puig-reig, Berguedà)

Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l’antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l’Ametlla de Merola).

L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova (bastida el segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola), dins l’actual terme de Viver.

El lloc és esmentat ja el segle IX.

Merlès, riera de

(Berguedà)

Afluent esquerrà del Llobregat, formada per diversos barrancs, drena el Lluçanès.

Passa per Santa Maria de Merlès i desemboca al Llobregat prop de la colònia Riera, aigua avall de Puig-reig.

Merlès, castell de

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Antic castell, avui arruïnat. Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès.

El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès; la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona.

És esmentat des del 905. Fou infeudat a la família Lluçà. Al final del segle XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès. Retornà a la baronia de la Portella al final del segle XIV.

Merlès *

(Berguedà)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria de Merlès.

Mata, monestir de

(l’Espunyola, Berguedà)

Petit monestir de la comarca (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d’història incerta.

L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell.

Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al nord de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb, als límits amb Castellar del Riu i Corbera.

Margançol, el

(Berguedà)

(o el Merdançol)  Riu, afluent per l’esquerra del Llobregat.

Neix a uns 1.300 m alt. als serrats prepirinencs de Sant Jaume de Frontanyà; travessa els termes de les Llosses (Ripollès) i de Borredà, i s’orienta cap a l’oest, paral·lelament a la serra de Pic-en-cel, on s’encaixa fins a 520 m alt. a l’aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu.

L’únic afluent important és la riera de Vilada.