(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Veïnat, situat a la capçalera de la riera de Grèixer, al voltant de l’antic hospital de Roca-sança, l’església del qual és actualment santuari de la Mare de Déu de l’Hospital (o de Roca-sança).
(o les Cases de l’Hospital) Antiga quadra, a la dreta de la riera de l’Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolat), aigua avall de Correà.
És centrada per l’antic hospital o hostal del Bisbe, l’església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor.
Al segle XIX formà el municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí (Aguilar).
Poble i santuari (Santa Maria de la Guàrdia), situats a 675 m alt, en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 (en depenen Biure i Valldoriola) i el primitiu edifici fou ampliat aleshores (damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment).
La imatge, talla romànica (segles XIII-XIV) que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa (també destruïda), fou traslladada després al santuari.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Poble (1.100 m alt), que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Grèixer -afluent del Bastareny per l’esquerra-, que neix al vessant meridional de la Tosa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és al peu del Moixeró, a la dreta del riu.
Era possessió del monestir de Ripoll. Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà. També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Poble (1.362 m alt), a la capçalera de la vall del riu Tort (afluent del Llobregat per l’esquerra), al vessant meridional del Puigllançada.
Fins al començament del segle XX formà un municipi amb Gréixer i Brocà.
L’església parroquial és dedicada a sant Genís.
(o la Garriga) Veïnat, a la vall del torrent de les Garrigues, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s’uneix al seu col·lector al Pont de Rabentí.
En aquest indret hi ha l’església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu.
Poble, al límit amb els termes de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l’esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l’aigua d’Ora per l’esquerra, aigua avall de Sorba.
Al segle X el lloc era possessió del monestir de Ripoll.
Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà.
Poble, a la vall de la Garganta, al vessant meridional de les roques de Fumanya (1.644 m alt), contrafort oriental de la serra d’Ensija; davant, al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya.
L’església parroquial és dedicada a sant Mateu.
(Berguedà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jaume de Frontanyà.
Caseria, al vessant meridional del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls, aigua avall de l’Espà, de la qual parròquia depèn.
Al segle XIII pertanyia als Pinós (anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya), que la feren fortificar.
Dades dels Països Catalans 