Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Ora, aigua d’

(Bages / Berguedà / Solsonès)

Riu pre-pirinenc, afluent esquerrà del Cardener.

Neix a la serra d’Ensija, al Berguedà, amb el nom d’Aigua de Llinars. Passat el congost de Graudescales, forma la vall d’Ora, i, pel Solsonès, entra al Bages, on desguassa aigua amunt de Cardona.

Té un cabal de 1 m3/s.

Oms, els

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

Santuari (1.180 m alt) (la Mare de Déu dels Oms), situat al sud-oest del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà.

L’església fou construïda al segle XVIII. La imatge de la Mare de Déu és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar.

Obiols -Berguedà-

(Avià, Berguedà)

(hist: Albiols) Antiga parròquia (Sant Vicenç), situada en una plataforma a la dreta del Llobregat. És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll.

L’església té una base preromànica, potser d’època visigòtica (a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702); hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular.

Fou capgirada en època romànica (segles XII-XIII), i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació de Barcelona en 1959-62.

Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca.

Navel

(Viver i Serrateix, Berguedà)

Masia i antiga quadra i parròquia (Sant Vicenç), d’origen romànic, al sector sud-occidental del terme.

Situat a la vora de la riera de Navel, afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina.

Museu de les Mines de Cercs

(Cercs, Berguedà, 1999 – )

(MMCERCS) Conjunt museístic. Situat a la colònia minera de Sant Corneli. Està vinculat al sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

És tracta d’un conjunt relacionat amb la mineria del carbó que permet recórrer 450 m de galeria en un tren miner, visitar un pis de la colònia ambientat els anys 1940 i conèixer amb l’exposició permanent les característiques socials, econòmiques i culturals d’aquesta activitat.

L’any 2011 presentà un nou espai museogràfic (L’espectacle de la mina), basat en recursos audiovisuals i noves tecnologies que mostra als visitants l’última etapa de la mineria del carbó al Berguedà, així com la mineria del segle XXI, basada sobretot en explotacions a cel obert.

Enllaç: Museu de les Mines de Cercs

Museu de la Colònia Vidal

(Puig-reig, Berguedà, 1995 – )

Complex museístic. Integrat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i inaugurat amb la finalitat d’explicar la vida en una colònia tèxtil al principi del segle XX (Colònia Vidal).

Hom hi pot veure la turbina i la màquina de vapor i la nau dels telers amb la maquinària més significativa del procés de transformació del cotó.

S’hi pot visitar també un pis obrer, l’escola, la biblioteca, el cinema, l’església, la peixateria, les dutxes i els safareigs.

Enllaç: Museu de la Colònia Vidal

Moripol

(Gósol, Berguedà)

(o Mirapol) Llogaret (1.372 m alt), situat a la capçalera del torrent de Moripol -afluent de l’aigua de Valls per la dreta, que neix als contraforts orientals de la serra del Verd.

L’església parroquial de Sant Vicenç depenia de la de l’Espà.

Montdarn, quadra de

(Viver i Serrateix, Berguedà)

Antiga quadra (dita també quadra de Sant Joan de Montdarn, o, més antigament, de Sant Martí de Montdarn), dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn, amb la qual formà un municipi el segle XIX.

Montbenet, monestir de

(Berga, Berguedà)

Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet).

S’establí el 1339 per privilegi d’Alfons II el Franc al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461.

Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan.

Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35.

Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals.

Moixa, serra de la

(Gisclareny, Berguedà / Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Sector central del sistema muntanyós que, en direcció oest-est, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’oest, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).

Els cims culminants són els pics de la Muga (2.186 m alt) i de Pradell (2.202) o la roca de la Moixa, termenal dels dos municipis.