Caseriu, entre el Llobregat i la riera de Bellús (que neix sota els cingles de Coforb i desemboca al Llobregat per la dreta, prop de l’Ametlla de Casserres).
Bellús -Berguedà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Berguedà
Bella, coma
Vall que s’obre al vessant sud-est de la tosa d’Alp entre els rasos de coma Bella, al sud, i el puig de l’Alp, al nord; tot i ésser al vessant cerdà, pertany al municipi de Bagà.
Barceloneta, la -varis geo-
la Barceloneta (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.
la Barceloneta (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.
la Barceloneta (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.
la Barceloneta (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.
la Barceloneta (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.
la Barceloneta (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.
la Barceloneta (Sils, Selva) Veïnat.
la Barceloneta (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.
la Barceloneta (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.
la Barceloneta (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.
Bassacs, els
Veïnat, situat a la dreta del Llobregat, a 1,5 km de la vila, al voltant d’una gran fàbrica tèxtil.
Prop de la colònia hi ha l’església de Sant Marc de Bassacs (segle X).
Avià, mestre d’
(Catalunya, segle XIII)
Pintor anònim. Inclòs en l’hipotètic taller de Ripoll.
D’estil neobizantí, és autor del frontal d’Avià (Berguedà) amb escenes de la Verge, que presenta similitud d’estil al de Sant Llorenç (Museu d’Art de Catalunya, Barcelona) i el de Rotgés (Museu de Vic).
Viver de Serrateix
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Poble (600 m alt), a l’extrem oriental del terme, a la vall de la riera de Merola. L’església parroquial (Sant Miquel), de la qual depèn la de Sant Joan de Montdarn, fou consagrada el 1184; l’antic edifici, però, fou enderrocat al segle XVII per tal d’alçar l’actual.
El castell de Viver, esmentat ja el segle XI dins el comtat de Cerdanya, esdevingué centre de la baronia de Viver, damunt les seves ruïnes fou bastida la gran masia de Vilanova de Viver.
Vilosiu
(Cercs, Berguedà)
Despoblat, a l’oest del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort.
L’antiga església parroquial, esmentada el segle IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues.
El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona.
Vilaverd -Berguedà-
(Castellar del Riu, Berguedà)
Antic lloc, al límit amb el de Guíxers (Solsonès), entre Llinars de l’Aiguadora i Montcalb, damunt el pla de les Moles.
En resta l’església de Sant Salvador, propera a la masia de la Costa de Vilaverd.
Viladomiu Vell
(Gironella, Berguedà)
Colònia industrial tèxtil creada el 1871, situada a la dreta del Llobregat, al sud de la vila, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà.
És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Manufactures Viladomiu SA) on el 1971 treballaven 347 persones.
Tancà la segona meitat dels anys 1980 i el 2003 entrà a formar part del conjunt museístic industrial del Parc Fluvial del Llobregat.
Viladomiu Nou
(Gironella, Berguedà)
Colònia industrial tèxtil, que es construí a partir del 1880. Situada al sud de la vila, a la dreta del Llobregat, a la seva confluència amb la riera de Clarà, al límit amb els termes d’Olvan, Casserres de Berguedà, Puig-reig i Sagàs.
És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Societat Anònima Viladomiu) que el 1970 donava feina a 725 persones.
Va tancar el 1991 per la crisi tèxtil, però continua existint com a nucli de població.
Dades dels Països Catalans 