(Gósol, Berguedà)
Llogaret (1.356 m alt), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès).
És centrat en l’antiga església parroquial (Sant Jaume), situada a la capçalera del torrent de Vilacireres, afluent, per la dreta, de l’aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu.
(Puig-reig, Berguedà)
Colònia industrial tèxtil, a la dreta del Llobregat, dins el terme i vora l’església de Merola.
La fàbrica és de filats de cotó (Companyia Anònima Tèxtil), i l’any 1971 ocupava 210 persones.
A partir del 1995 es creà el Museu de la Colònia Vidal.
(la Coma i la Pedra, Solsonès / Gósol, Berguedà / Tuixén, Alt Urgell)
Massís muntanyós (2.274 m alt) del Pre-pirineu, divisòria dels tres municipis, entre les serres d’Ensija (a l’est) i de Port de Compte (a l’oest).
Als seus vessants neix el Cardener, afluent del Llobregat.
(Berguedà / Solsonès)
Curs d’aigua del Pre-pirineu, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma prop de Gósol per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorribes, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija (als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner) i penetra en la vall de Lord (Solsonès) al terme de la Corriu (estret de Vallpregona).
Després de Valls, canvia de direcció de nord-sud a est-oest, passa per Castelltort i s’uneix al seu col·lector a Aigüesjuntes (on ha estat projectat un pantà), poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga.
(Sagàs, Berguedà)
Caseria i antiga quadra i parròquia, al sud del terme, al cim d’un serrat que domina, per l’esquerra, el Llobregat, prop de Puig-reig.
L’antiga església parroquial (Sant Esteve) és sufragània de Santa Maria de la Guàrdia.
(la Pobla de Lillet, Berguedà)
Masia i antiga parròquia (Sant Cristòfol de Vallfogona), a la vall oberta entre les serres de Falgars i del Catllaràs.
La parròquia és esmentada ja el 984. El segle XIV encara existia la parròquia, de la qual depenia l’església de Falgars.
(Olvan, Berguedà)
Antiga abadia cistercenca femenina.
El 1231 els germans Bernat i Geralda de Saportella erigiren una església al seu domini del Favar, on el 1233 el bisbe d’Urgell els autoritzà a tenir culte i edificar un monestir. El 1237 hi passà una part de la comunitat de la Bovera, regida per l’abadessa Centella. El 1241 hi professà la fundadora Geralda de Saportella.
Sota la protecció dels Saportella, dels reis Jaume I (1276) i Pere II (1285) i de nobles veïns, formà aviat un extens patrimoni, amb l’adquisició d’importants béns. La comunitat tenia 10 monges el 1320. El 1335 una part de la comunitat inicià la fundació del monestir de Montbenet, a Berga, que començà la seva vida independent el 1339.
L’isolament del lloc fou causa d’intents de trasllat de la comunitat a Manresa des del 1338, que reeixiren l’any 1399 (monestir de Valldaura).
A Valldaura d’Olvan resta l’antiga església, transformada el 1380 per l’abadessa Sibil·la de Pinós i reformada de nou el 1600, on es venera la imatge de transició romànico-gòtica de Santa Maria de Valldaura i hi ha restes de l’antic monestir a la veïna masia de Valldaura.
(Berga, Berguedà)
Poble, centrat en l’església parroquial de Sant Bartomeu de la Valldan, bé que el consell municipal es reunia a l’hostal del Bou, a mig camí entre l’església i la ciutat de Berga.
La primitiva parròquia del terme, de la qual era sufragània Sant Bartomeu de la Valldan, és la de Sant Pere de Madrona, que es conserva al vessant de la serra de Queralt.
(Montmajor, Berguedà)
(o Valielles de Busa) Antiga quadra, que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.
Comprèn la vall de Valielles (que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls), tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l’estret de Valielles, que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora (aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars).
Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer. Formà part del terme de Catllarí, el qual a mitjan segle XIX formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllari.
(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)
Antiga masia i església (Sant Esteve de Tubau), situada als rasos de Tubau, alineació de les serres interiors del Prepirineu oriental, al límit amb el Ripollès.
Culmina al pedró de Tubau (1.542 m alt); hi dominen les calcàries, els gresos i els margues; serveis de partió d’aigües entre les conques fluvials del Ter i del Llobregat.
Dades dels Països Catalans 