(Benifallet / Tivenys, Baix Ebre – Tivissa, Ribera d’Ebre)
Cim culminant (941 m alt) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera. Termenal dels tres municipis.
Creu de Santos, la
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Benifallet
Costumà
Llogaret, pràcticament despoblat, a la vallada de Costumà, part baixa de la vall de Cardó i de Planelles.
Ramon Berenguer IV de Barcelona concedí el lloc a Berenguer Pinyol; el 1228 els senyors de Costumà adquirien els llocs de Cardó i de Sallent.
Folletera, roca
(Benifallet / Tivenys, Baix Ebre)
Espadat, damunt l’esquerra de l’Ebre, al límit dels dos municipis.
Forma part del congost de Miravet i, almenys des del 1148, fou el límit septentrional del terme.
A causa de l’aspecte que li dóna la seva constitució d’esquists triàsics, és anomenat també penya dels Orguins.
Barrufemes, pas de
Congost de l’Ebre, límit entre la comarca i la petita conca de Móra, a la Ribera d’Ebre.
És obert en l’erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l’Ebre el braç de la Serralada Pre-litoral més pròxim a la costa (els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l’esquerra).
És anomenat també congost de Benifallet.
Aldovesta
Poblat protohistòric, situat sobre un morrot (80 m alt) a la riba esquerra de l’Ebre.
És un sol edifici, d’uns 250 m² de superfície, amb un recinte destinat a habitatge, magatzems i estables.
Ha lliurat un gran nombre d’àmfores fenícies procedents de la zona de l’estret de Gibraltar, per la qual cosa té una gran importància per al coneixement dels primers contactes dels comerciants fenicis amb les poblacions protohistòriques de la zona.
Excavat entre el 1986 i el 1988 per Maria Teresa Mascort, Joan Sanmartí i Joan Santacana.
Cardó, balneari de
Balneari i convent (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços. Establiment d’aigües bicarbonatades càlciques, al peu de la serra de Cardó. Aquestes aigües foren utilitzades des del començament del segle XVII per una comunitat de frares carmelitans.
L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa. El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617; consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites (entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L’edifici central és obra dels segles XVII i XVIII.
Fou suprimit amb l’exclaustració del 1835. El 1866 fou convertit en balneari de Cardó. Des del 1903 comunica per carretera amb Ginestar; restà obert fins el 1967. El 1938 esdevingué hospital de l’exèrcit republicà.
Benifallet (Baix Ebre)
Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 62,42 km2, 19 m alt, 708 hab (2016)
Situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb les de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El terme s’estèn a banda i banda de l’Ebre i comprèn, al sud-est, la vall i serra de Cardó, on abunden les pinedes i algunes pastures.
Llevat d’una petita extensió de regadiu, localitzada a la riba esquerra del riu, a les terres de conreu domina el secà (oliveres, garrofers i ametllers); són conreus regressius els cereals i la vinya. La manca de més recursos econòmics ha provocat un progressiu descens de la població, iniciat ja a començaments del segle XX.
La vila, d’origen islàmic, és a la vora esquerra de l’Ebre.
Dins el terme es troben l’ermita de la Mare de Déu de Dalt, de tradició romànica, el balneari de Cardó, antic monestir carmelità, la caseria de la Vall, la torre de Mollet i els despoblats de Xalamera i Sallent.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 