Arxiu d'etiquetes: Benicàssim

Villalonga i Villalba, Ignasi

(València, 13 juliol 1895 – Benicàssim, Plana Alta, 13 novembre 1973)

Financer i polític. Estudià dret a Deusto (País Basc), i es doctorà (1914) amb la tesi Régimen municipal foral valenciano (1926). De nou a València (1916), es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València.

Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista (1918). Presidí la Cambra de Comerç (1928-30) i intervingué en l’entrada del capitalisme local (1927) en el Banc de València. Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians (1929), que presidí fins el 1932.

Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat (1934 i 1936); el 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat (fets del Sis d’Octubre), la presidí com a governador general de Catalunya. El 1933 entrà al Banco Internacional de Industria y Comercio i, com a conseqüència, a la Compañía Española de Petróleo SA, que presidí.

Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà en l’organització econòmica de la zona franquista. En la postguerra reorganitzà el Banc de València i el Banco Central i impulsà la creació del consorci Bancor. Fundà Eléctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Dragados y Construcciones i altres empreses.

Publicà l’opuscle Substantivitat del valencianisme (1919) i nombrosos articles.

Vil·les de Benicàssim, les

(Benicàssim, Plana Alta)

Barri, a l’est de la vila, al llarg de la platja de les Vil·les, on es concentren en major part les places hoteleres i on hi ha nombrosos apartaments.

És un dels nuclis turístics del Païs Valencià, sorgit al tercer decenni del segle XX.

Santa Àgueda -Plana Alta-

(Benicàssim, Plana Alta)

Ermita del desert de les Palmes, al nord de la vila.

A ponent s’alcen les abruptes agulles de Santa Àgueda (537 m alt), termenal amb el terme de Cabanes de l’Arc.

Sant Vicent, torre de

(Benicàssim, Plana Alta)

Torre de defensa de la costa, al sud de la vila.

Sant Julià, torre de -Plana Alta-

(Benicàssim, Plana Alta)

Torre de defensa de la costa, a l’est de la vila.

Querol i Roso, Leopold

(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)

Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.

Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.

Quadro, albufera del -Plana Alta-

(Benicàssim, Plana Alta)

Antiga albufera, al límit amb el terme de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal (prats del Quadro).

Cofre, el

(Benicàssim / Orpesa, Plana Alta)

Alineació dels contraforts costaners de la serra d’Orpesa, estesos entre els dos municipis, d’uns 150 m d’alçada mitjana.

Hi ha algunes torres, com les de la Corda, Colomera i la de Sant Julià, a la costa, i la de Bellver, a la carena.

Catalàn i Tomàs, Ramon

(Caudiel, Alt Palància, 25 agost 1922 – Benicàssim, Plana Alta, 17 abril 2006)

Pintor. Estudià pintura i escultura a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Treballà de professor en diversos centres.

Fou especialista en la pintura de murals, els quals es troben, principalment, a Castelló de la Plana

Benicàssim (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 36,1 km2, 15 m alt, 18.233 hab (2014)

Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la serra de Montornès. Hi ha una zona d’aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l’interior.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous, i en l’activitat d’algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d’urbanitzacions, com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població.

La vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té antecedents romans i islàmics, es troba al peu d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Benicàssim. L’església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de Montornès i l’antic convent i eremitori del Desert de les Palmes.

Enllaços web: AjuntamentTurismeCulturaCasal JoveInstitut