Arxiu d'etiquetes: Benafigos

Garrofera, la -varis geo-

5 Respostes

la Garrofera  (Alzira, Ribera Alta)  Caseria, a 15 km del nucli urbà.

la Garrofera  (Benafigos, Alcalatén)  Caseria, 3 km al sud de la vila.

la Garrofera  (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)  Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura el 1845.

la Garrofera  (Guadassuar, Ribera Alta)  Caseria, a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d’Alzira.

la Garrofera  (Xàtiva, Costera)  Enclavat (1,04 km2), dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.

la Garrofera  (Xelva, Serrans)  Despoblat, desaparegut arran de l’expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.

Cormana, la

1 Resposta

(Benafigos, Alcalatén)

Caseria, a la dreta del barranc de la Cormana, afluent, per la dreta, de la rambleta de Benafigos.

Benafigos (Alt Maestrat)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 35,6 km2, 945 m alt, 156 hab (2014)

Situat a la riba dreta del riu de Montlleó i drenat, a més, per la rambleta de Benafigos, afluent del riu de Montlleó per la dreta. El territori, accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat, està en bona part sense conrear, amb boscos de pins i alzines i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (blat, ordi, arbres fruiters, patates i vinya -associada amb oliveres, garrofers i figueres-) i la ramaderia (bestiar porcí, cabrum i oví), complementades per l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant el segle XX, sobretot a partir del 1960.

La vila es troba dalt d’un turó; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, que conserva algunes peces d’argenteria dels segles XV i XVI.

Dins el terme es troben el santuari de l’Hortisella i els caserius de la Cormana i la Garrofera.

Enllaç web: Ajuntament