(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Barri de la ciutat, situat 1,5 km al sud del centre urbà.
Sorgit al principi del segle XX, és centre residencial i d’estiueig, format per nombroses torres voltades de jardí.
Arxiu d'etiquetes: barris
Montesa -Baix Llobregat-
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri mixt d’habitatges i indústria, situat a l’extrem sud-oest del nucli urbà, al límit amb el terme de Cornellà de Llobregat.
Dóna nom al sector la fàbrica de motocicletes Montesa, construïda el 1964 pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà.
Montcada -Lleida-
(Lleida, Segrià)
Partida de l’horta, al nord de la ciutat, al límit amb el terme de Vilanova d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada, desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada, dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del segle XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla.
Montbau
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial perifèric del sector nord de la ciutat, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
És un dels primers grans polígons (31 ha) promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge; fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes G. Giráldez, P. López Iñigo i X. Subias i Fages (pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs), i en la segona fase (1961) per P. López i J. Soteras, entre d’altres.
La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM.
La població prevista era d’uns 10.000 h. Hi resideixen principalment obrers qualificats i funcionaris.
A la part més alta del vessant hom edificà posteriorment (1963-68) un grup de setanta habitatges unifamiliars.
A la part baixa, i a frec de la Vall d’Hebron, hom hi ha construït el velòdrom d’Horta (1983-84), que fou premi FAD l’any 1984 i que fou una de les instal·lacions de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron.
Molins, els -Maresme-
(Mataró, Maresme)
Barri situat al nord de la ciutat, a la primera línia de turons.
La seva urbanització començà els anys 1950 amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix (els Molins Baixos) i cases auto-construïdes per immigrants.
Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell.
Molí Nou, el
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, situat al nord del centre urbà, prop de la carretera de Martorell, abans de la Ciutat Cooperativa.
Hi ha l’Institut Psiquiàtric.
Format per petites cases d’estiueig (1971), hom hi ha construït blocs d’habitatges.
Mira-sol
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri de la ciutat, uns 600 m a llevant del centre urbà i unit actualment a Valldoreix. És parcialment urbanitzat.
Si bé en el seu origen fou un barri amb funcions de segona residència, compta cada cop més la població censada amb residència fixa.
Té estació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Barcelona a Terrassa.
Miranda, la -Baix Llobregat-
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).
Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat-jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada; el 1950 tenia prop d’un centenar de torres.
S’ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer (hi ha algunes barraques, també).
L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà.
Mina, la
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri, situat, a la dreta del Besòs, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona.
Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en el pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3.266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques.
El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges (uns 400 habitatges) destinats preferentment als barraquistes barcelonins.
El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2.152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Cantunis i de la Perona.
Els equipaments urbans hi són deficients i, malgrat ésser el sector més poblat del terme (més del 40% de la població del municipi), no té els serveis municipals mínims.
El 1959 la comissió d’urbanisme aprovà el pla parcial industrial de la Mina i hom hi instal·là algunes fàbriques.
Té associació de veïns.
Millars -Baix Llobregat-
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic barri, situat a l’est del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l’Almeda.
És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés.
Hi ha un salt d’aigua del canal de la Infanta.
Ha restat englobat en els plans parcials de Millars i de l’Almeda (1975-78).
Dades dels Països Catalans 