Barri forà, al nord de s’Arenal, a l’extrem oriental del terme.
És conegut també amb el nom de Los Ángeles.
Barri forà, al nord de s’Arenal, a l’extrem oriental del terme.
És conegut també amb el nom de Los Ángeles.
Barri marítim de la ciutat, situat entre les sèquies d’en Gasc i dels Àngels (o de Pixavaques), entre els barris del Canyamelar i del Cap de França, amb els quals formà el 1837 el municipi del Poble Nou de la Mar, annexat a València el 1897.
Antic barri pescador, a la seva platja eren varades les barques del bou; conserva encara la major part de la població pescadora de València. L’actual església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou construïda al començament del segle XIX al lloc d’una antiga ermita.
A partir de la fi del segle XVIII esdevingué lloc d’estiueig de famílies burgeses valencianes, coincidint amb la retirada de la mar a causa de les obres del port, però a partir de la fi del segle XIX decaigué a favor del sector septentrional (la Malva-rosa) i s’anà convertint en barri comercial i popular.
(Vilallonga de la Safor, Safor)
Barri de la vila. Antic lloc de moriscs (13 focs el 1563).
Barri, situat a la riera del Canyet, entre aquest barri i el centre de la ciutat.
Barri, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al limit amb el terme dels Hostalets de Pierola.
(Castelldefels, Baix Llobregat)
Raval i antic barri marítim, al sud-oest del poble.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, a l’oest de la vila. Hi ha nombroses cases d’estiueig.
Pertanyia a la quadra de Benviure.
(cast: Vistahermosa de la Cruz) Barri residencial, situat al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de València, prop del tossal de Manises, creat després del 1939.
El 1952 fou erigit en parròquia.
Santuari (la Mare de Déu de la Bonanova) i barri de la ciutat, situat entre Portopí i Gènova, a l’esquerra del torrent des Malpàs. És un centre residencial i d’estiueig.
L’església fou construïda al final del segle XVIII, al lloc d’un oratori fundat el 1472 pels carmelitans, dedicat a sant Antoni, on havia estat erigit un altar a la Mare de Déu de la Bonanova. Des del 1836 al 1860 fou església de Gènova.