Caseria, a la dreta del barranc de la Cormana, afluent, per la dreta, de la rambleta de Benafigos.
Cormana, la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: barrancs
Comediana
(Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)
Partida, al centre de la serra de la Calderona, enmig d’un extens bosc de pins.
És drenada pel barranc de Comediana (o de la Calderona), que neix al peu de la mola de Segart i desguassa a la rambla de Puçol.
El corral de Comediana havia estat seu d’una explotació ramadera de bens i, probablement, nucli morisc.
Colls -Ribagorça-
(el Pont de Montanyana, Ribagorça)
Despoblat (800 m alt), al vessant meridional de la serra de Llera, damunt la riba dreta del barranc de Colls (o de Tresserra), que neix als contraforts de la serra del Cis i aflueix a la Noguera Ribagorçana per la dreta.
Depèn de la parròquia de Claravalls.
Cirer, barranc del
Afluent esquerrà del barranc de Carraixet.
Neix a la serra de la Calderona, dins el terme de Serra de Portaceli, i desguassa al seu col·lector dins el de Bétera.
Cint, barranc del -Alcoià-
(Alcoià)
(o del Cinc) Riera engorjada que fendeix els vessants orientals de la serra de Mariola i conflueix amb el riu d’Alcoi dins la ciutat d’Alcoi.
Cau, el -Marina Alta-
Caseria, a la capçalera del barranc del Cau, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos.
Castrocit
Despoblat (1.161 m alt), fins al 1966 del terme de Calbera, a la dreta del barranc de Castrocit (que neix a la serra del Cis i desemboca a l’Isàvena per l’esquerra, al barri de les Ferreries).
Castres
(o Castro) Despoblat, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, a la capçalera del barranc de Castres, afluent, per l’esquerra, del riu de Sonella.
Era lloc de moriscs (el 1563 tenia 6 focs).
Casella, la
Caseriu, a la vall de la Casella, depressió de direcció sud-est – nord-oest, entre les serres de la Murta i del Cavall Bernat; al nord, i de les Agulles, al sud, drenada pel barranc de la Casella, afluent del Xúquer per la dreta, al qual desemboca prop d’Alzira.
Carraixet, barranc de
(Camp de Túria / Horta)
Curs d’aigua del sector central del país, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova, i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia.
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer; passà pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia.
Dades dels Països Catalans 