Curs d’aigua intermitent, que neix al pla de la Serra, dins el terme d’Alfarb, i es perd als arrossars del sud de l’Albufera, prop d’Almussafes.
Fondo, barranc -la Ribera-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: barrancs
Foia de Cerdà, la
(Costera)
Petita plana de la comarca, regada pel barranc de la Foia o de Fontanars, a l’est de la vall del riu Cànyoles.
El territori és repartit en uns 30 petits enclavaments pertanyents a set municipis.
Fideu, barranc d’en
Barranc, al sector sud del terme, prop del lloc de son Fideu, que aflueix, per l’esquerra, al barranc de Trebalúger.
Fet -Ribagorça-
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat (731 m alt) i antic municipi, annexat el 1970 a l’actual. Situat entre el barranc de Fet i el del Canal, damunt un cingle.
L’església parroquial (Sant Vicenç) depenia de l’arxiprestat d’Àger.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Finestres i Montfalcó i els despoblats de Bellmunt i d’Espluga de Fet.
Estret, l’ -Ribera Alta-
Congost per on la vall d’Aigües Vives (que drena el barranc de l’Estret) s’obre per a la Ribera del Xúquer, entre la serra de les Agulles i les muntanyes de Valldigna.
Estet -Montanui-
(ant: Astet) Poble (1.170 m alt), situat a la vall de Barravés, a l’esquerra del barranc d’Estet (o riu de Bertol), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el santuari de la Mare de Déu del Patrocini. Formà part de l’antic terme de Bono.
Espés -Ribagorça-
Poble (1.431 m alt), drenat pel barranc d’Espés, afluent de l’Isàvena per la dreta. Fins al 1966 era municipi independent.
Es troba dividit en dos nuclis: Espés d’Avall, que fou cap del municipi, i Espés d’Amunt, 1 km al nord, situats a l’interfluvi dels barrancs d’Espés i Salat.
L’antic terme comprenia també el poble d’Abella.
Encantada, barranc de l’ -Comtat-
(Comtat)
Curs d’aigua, afluent dretà del riu d’Alcoi.
Neix a la serra de Capsimona (Marina Alta), i, després de passar entre les serres de l’Albureca i de Cantalar, en terres de Planes de la Baronia, desemboca al seu col·lector prop de Beniarrés.
Coves, cala de les
(el Campello, Alacantí / la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Cala de la costa, al límit entre els dos municipis, on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó i constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva.
Corones, vall de -Benasc-
Vall del massís de la Maladeta, la capçalera de la qual es constituïda per les seves crestes del Mig i de Cregüenya.
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones (3.173 m alt) -vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones-, el pic de Corones (3.310 m) -que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864-, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells.
Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones, sota la qual hi ha els estanys de Corones (l’estany Gran de Corones és a 2.560 m alt), l’emissari dels quals, el barranc de Corones, després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la dreta.
Dades dels Països Catalans 