(Benimantell / Finestrat / Polop, Marina Baixa)
(o Gulapdar) Contrafort septentrional (1.015 m alt) del Puigcampana, al límit dels tres termes.
Separa les aigües del barranc de l’Arc (tributari del riu de Sella) i del barranc de Gulatdar, afluent del riu de Guadalest per la dreta.
Despoblat, al límit amb el terme de l’Alcora (Alcalatén), a la confluència del barranc de la Graïllera (que davalla de Llucena) amb el Millars, a l’indret on hi ha el pantà del Sitjar.
(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)
Afluent de capçalera del riu Clariano. Neix als vessants meridionals de la serra Grossa i drena el sector nord-oest del terme.
Masia, a l’extrem meridional del municipi, on neix el barranc de Gibalcolla, capçalera de la rambla de Cervera.
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Poble (644 m alt), situat a la dreta del barranc de Gavasa, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui.
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Barranc, afluent de la rambla Carbonera, que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l’estil dels pintors de les serres.
Els dos jaciments més importants per la quantitat i l’interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia. Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns (el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle), tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia.
Barranc, afluent, per la dreta, del barranc de Calapatà.
El 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres. Foren arrencades vers el 1924 i han desaparegut.
Les representacions eren figures de bèsties (cérvols, cabres) i caçadors amb arc.
Afluent esquerrà del riu de Montlleó, que forma el límit occidental del municipi, límit històric amb el Regne d’Aragó.
(Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)
Afluent esquerrà del Palància, que neix al peu de la mola de Segart i desemboca al seu col·lector davant Albalat dels Tarongers, després de recórrer 9 km.
(la Vall d’Alcalà, Marina Alta)
Nom que rep la capçalera del riu Girona.
Dades dels Països Catalans 