Arxiu d'etiquetes: Barcelonès

Pallaresa, torre

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, segle XIV)

Residència senyorial (1342) de l’antic terme de Badalona. Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra.

Originàriament (1012) el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya (1342) que esdevingueren ciutadans de Barcelona.

Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès; ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa.

El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona, bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista, amb una torre a cada costat de la façana i un pati interior amb una galeria; el 1543 Carles V li concedí el títol de castell.

Vers el 1561 passà a ésser propietat de la família Caçador, que la posseí per espai de tres-cents anys.

El 1867 fou adquirida pel fabricant Albert Coll i Valls i la família la posseí durant cinquanta anys.

Ha estat restaurada modernament.

Olorda, puig d’

(Barcelona, Barcelonès / Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat)

Contrafort (435 m alt) occidental de la serra de Collserola, termenal dels tres municipis, damunt el llogaret de Santa Creu d’Olorda.

Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment.

Oliveres, les -Barcelonès-

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Barri perifèric i obrer, al sector muntanyós del nord-est del centre urbà. És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl.

L’edificació s’inicià els anys 1960 per una empresa privada en un sector qualificat de parc forestal al pla comarcal del 1953.

És deficitari dels principals equipaments urbans i només és parcialment urbanitzat. Té associació de veïns.

Hom hi ha previst instal·lacions esportives.

Museu de Badalona

(Badalona, Barcelonès, 1954 – )

Museu construït sobre les antigues termes romanes de la ciutat a partir del 1954. A banda de les restes romanes visitables en el subsòl, conserva una important col·lecció de materials arqueològics.

Les tasques de recerca que el museu ha dut a terme fan de Badalona una de les ciutat romanes més ben conegudes de Catalunya.

Conté també objectes relacionats amb la història de la ciutat, l’arxiu històric municipal i una col·lecció d’art dels segles XIX i XX.

Enllaç: Museu de Badalona

Montsolís

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri industrial, situat al nord-oest del terme, a l’esquerra del Besòs, damunt el barri de la Verneda.

Es desenvolupà a partir del 1955, prèvia aprovació d’un pla parcial d’ordenació, les indústries hi són de dimensions mitjanes.

Casa de Misericòrdia *

Veure> Misericòrdia de Barcelona, casa de (institució de beneficència, 1581- ).

Mina, la

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri, situat, a la dreta del Besòs, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona.

Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en el pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3.266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques.

El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges (uns 400 habitatges) destinats preferentment als barraquistes barcelonins.

El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2.152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Cantunis i de la Perona.

Els equipaments urbans hi són deficients i, malgrat ésser el sector més poblat del terme (més del 40% de la població del municipi), no té els serveis municipals mínims.

El 1959 la comissió d’urbanisme aprovà el pla parcial industrial de la Mina i hom hi instal·là algunes fàbriques.

Té associació de veïns.

Marina de l’Hospitalet, la

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Sector de la ciutat, limitat al nord per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta del Llobregat.

Hi ha conreus, indústries, barris de barraques (la Bomba) i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa.

El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca.

Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar.

Magòria, riera de

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga riera del pla de la ciutat, que drenava les aigües procedents dels contraforts de la serra de Collserola, a l’antic municipi de Sarrià.

Fou límit del terme de les Corts de Sarrià, i també dels de Sants i Hostafrancs.

Donà nom a una estació dels Ferrocarrils Catalans inaugurada el 1912.

Maduixer, el

(Barcelona, Barcelonès)

Urbanització del tipus ciutat-jardí, situada al camí antic de Collserola, entre l’avinguda del Doctor Andreu i la carretera de l’Arrabassada.

Fou promogut el 1955 pel FAD per als seus associats.