Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Segadors, avalot dels -1636-

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 juny 1636)

Tumult ocorregut en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de 25 homes, a canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer.

Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren; llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès -per a salvar-li la vida- i a alliberar els segadors presos.

És considerat un precedent de l’avalot del Corpus de Sang del 1640.

La Seda de Barcelona

Seda de Barcelona SA, La

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2014)

Empresa industrial tèxtil, productora de fibres artificials i sintètiques domiciliada a Barcelona i amb factories al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Alcalá de Henares (Madrid).

El capital inicial era propietat en un 57,5% de la companyia holandesa Akzo NV i comptava amb la col·laboració tècnica de l’empresa holandesa NV Research Arnehm. Participà en diverses companyies, entre les quals: Cyanenka SA, Shappe Tex SA, Iberenk.

Era l’empresa tèxtil més important d’Espanya; l’any 1977 comptava amb un volum de vendes d’11.494 milions de ptes. i una plantilla de 4.006 obrers.

Degut a dificultats financeres, l’empresa es tancà l’any 2014.

Sarrià -Barcelona-

72 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial i antic municipi (annexionat el 1921), al límit oest de la ciutat, entre Esplugues de Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts de Sarrià.

Es formà al voltant de l’església de Sant Vicenç, en el qual a partir de l’edat mitjana s’establí l’aristocràcia que fugia de Barcelona. Posteriorment, es convertí en un centre d’estiueig dels barcelonins, que hi construïren nombroses torres. També s’hi establiren diversos convents, com el de les clarisses de Pedralbes i el del caputxins.

És un barri residencial i s’hi concentren la majoria de grans escoles privades.

Sants, Unió Esportiva de

3 Respostes

(Sants, Barcelona, 26 abril 1922 – )

Entitat esportiva. Fundada per la fusió de l’Internacional Futbol Club, el Centre d’Esports de Sants, el Club Ciclista de Sants i el Velo Sport de Sants.

Dedicada principalment al futbol, el seu equip vesteix samarreta blanca amb llistes verdes horitzontals i pantalons negres. El 1945 guanyà el campionat de Catalunya i ascendí a tercera divisió; des d’aleshores ha oscil·lat entre aquesta i les categories anomenades regionals.

Organitza anualment la Volta Ciclista a Catalunya.

Enllaç web: Unió Esportiva de Sants

Sants, congrés de

Deixa un comentari

(Sants, Barcelona, 28 juny 1918 – 1 juliol 1918)

Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya a l’Ateneu Racionalista de Sants.

Els delegats assistents, representants de 75.000 afiliats, acordaren de substituir el tipus d’organització basat en sindicats d’ofici, pels sindicats únics d’indústria.

Aquest acord permeté una expansió important de la CNT a Catalunya i fou acceptat per tota la CNT en el Congrés Nacional celebrat al Teatro de la Comedia de Madrid el desembre de 1919.

Sants -Barcelona-

50 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat i antic municipi, annexionat a la ciutat el 1897; situat entre l’Hospitalet de Llobregat, les Corts de Sarrià, Barcelona, Montjuïc i el mar.

Antic poble agrícola que correspon a l’antic territori parroquial de Santa Maria dels Sants i que es formà a les vores de la vella carretera romana del Llobregat, avui carrers de la Creu Coberta i de Sants.

Al segle XVIII es convertí en un nucli industrial on destacaven les fàbriques de Can Batlló, el Vapor Vell i l’Espanya Industrial.

Actualment té encara alguna petita indústria, però s’ha convertit en un barri de serveis i residencial.

Santa Maria de Jonqueres -Barcelona-

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació (la Concepció) de l’antic convent de benedictines, establertes des del 1293 prop de l’actual plaça d’Urquinaona de Barcelona, fins a la seva extinció al segle XIX.

Les dependències conventuals, llevat de l’església i el claustre, que foren traslladats al carrer d’Aragó (1871-88) per Jeroni Granell (on es conserven com a seu de la parròquia de la Concepció), varen ésser enderrocades el 1868.

Santa Maria de Jerusalem (Barcelona)

Santa Maria de Jerusalem

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de monges franciscanes observants.

Fundat el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma. Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu. El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II. Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València.

El seu claustre gòtic, de l’últim quart del segle XV, es troba al col·legi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló.

Santa Maria de Gràcia

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

“Josepets” Església del convent que els carmelites descalços tingueren als afores de la ciutat i que donà nom al nucli urbà de Gràcia, que es formà als seus voltants.

Fou fundat pel noble Josep Dalmau i la seva esposa, i construït al segle XVII. Fou incendiat el 1936.

L’església es conserva en la seva estructura general, sense cap més canvi que la forma de la façana. Consta d’una nau central amb creuer i dues de col·laterals més baixes.

Se la coneix amb el nom de Josepets, que es donava popularment als monjos de Sant Josep.

Santa Madrona

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga església de la muntanya de Montjuïc, construïda al tombant del segle XV i l’inici del XVI, on es veneraven les relíquies d’aquesta santa barcelonina.

Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi instal·laren temporalment. En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites; també intentaren d’establir-s’hi els recol·lectes i els augustinians; després d’una estada interina dels trinitaris (1618), passà als caputxins (1619).

Desaparegué amb el setge del 1640; reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió.

En record seu, al segle XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec.