Altre nom amb què també fou coneguda l’Escola Industrial de Barcelona (1904-13).
Universitat Industrial *
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Barcelona
Universitari Barcelona Club
(Barcelona, 1931 – 1939)
Entitat esportiva. Fundada pels estudiants de la Universitat de Barcelona. Nasqué de la fusió de la Unió Esportiva Universitària, del Rugby Club Universitari i de la Federació d’Estudiants Catòlics.
L’últim president fou August Pi i Sunyer, catedràtic de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tingué seccions de rugby, atletisme, boxa, beisbol i hoquei sobre herba. En formaren part diversos campions i recordmen d’atletisme.
Desaparegué a la fi de la guerra civil.
Última Hora -Barcelona-
(Barcelona, 13 octubre 1935 – 23 abril 1938)
Periòdic de la tarda, en català, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Sortia els vespres, amb competència amb “L’Instant”, diari de la nit pertanyent a la Lliga.
Va destacar pels reportatges i per les informacions d’esports i d’espectacles.
Va deixar d’editar-se per manca de primeres matèries.
Trinitat, la -Barcelona-
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial, obrer i perifèric, situat al nord de la ciutat, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar.
L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni de 1950; en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, ocupada per immigrants que compraren petites parcel·les a terminis i es construïen la casa.
La Trinitat Nova, que s’estén des de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola, es començà a edificar a la segona meitat dels anys 1950 i és formada principalment per blocs d’habitatges de protecció oficial i de deficient construcció, que van ocupant terrenys sense urbanitzar, sovint amb forts pendents.
Hi són deficitaris els principals equipaments urbans. Té associació de veïns, que forma part dels Nou Barris. Hi ha localitzada la presó de dones.
Donà nom a aquest sector la capella romànica de la Trinitat (cremada per les tropes napoleòniques el 1808), situada a l’antic coll de Finestrelles (anomenat posteriorment de la Trinitat), on hom féu aixecar el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona.
Trinitat, Col·legi de la
(Barcelona, 1675 – 1834)
Col·legi de formació de frares trinitaris. Fundat d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.
Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels. S’hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia.
La meitat dels seus alumnes havien d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, o sigui del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó.
Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupil·latge.
Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1834.
Tribuna, La
(Barcelona, 30 març 1903 – 20 juliol 1931)
Diari en castellà, independent. Canvià diverses vegades de format.
Concedia força importància a l’art -Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats-, a la cultura i a l’esport, a part les cròniques d’actualitat. Fou un diari àgil però de caire espanyolista. Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat.
Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat el setembre de 1919. Pel gener de 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior.
Fou, de fet, substituït per “La Noche”.
Tres Torres, les
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial de la ciutat, dins l’antic terme de Sarrià, sorgit a la segona meitat del segle XIX, al sud-est de l’antic nucli del poble, entre la carretera de Barcelona a Sarrià i el ferrocarril. Fou conegut al segle XIX amb el nom de Gironella.
Entre les grans cases i torres del barri, algunes notables exemplars d’arquitectura romàntica, es destacava can Gironella, una important possessió del baró de Quatre Torres adquirida el 1883 pels jesuïtes.
Hom aplica sovint també el nom de les Tres Torres a l’eixample de Sarrià entre el carrer de Ganduxer (límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), el passeig de la Bonanova i la via Augusta, que inclou l’antic cementiri de Sarrià i el Museu Clarà.
Inicialment era un barri de cases unifamiliars amb jardí, de caràcter burgès, amb alguns nuclis de cases vuitcentistes de caràcter menestral; unes i altres han estat substituïdes, en gran part, per cases de veïns de luxe.
Trentenari
(Barcelona, 1325 – 1716)
(o Consell de Trenta) Consell ordinari municipal. Creat a causa de la dificultat de reunir el Consell de Cent, per assessorar els consellers. Es reuní almenys des del 1325.
Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l’ordinari.
Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d’executar els encàrrecs.
En virtut del privilegi del 1455, la majoria dels dos estaments superiors en el Trentenari fou abolida i el nombre fou fixat en 32, en pla d’estricta igualtat dels quatre estaments. Des de la reforma del 1493 l’integraren 36 prohoms fins a la fi de la seva existència en virtut del decret de Nova Planta: 8 ciutadans, 4 militars, 8 mercaders, 8 artistes i 8 menestrals.
Tingué sala pròpia a la Casa de la Ciutat, a la part posterior, obra del segle XVI, destruïda en una reforma del segle XIX.
Torre del Baró, la
(Barcelona)
(o Torre Baró) Barri residencial obrer i perifèric, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. S’estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola (turó de les Roquetes).
El seu origen es troba en el projecte (1935) d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semi-barraquístic, mancat d’urbanització.
Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista.
Té associació de veïns, que forma part de la dels Nou Barris. Té importants dèficits en equipaments urbans.
Torras Hostench SA
(Barcelona, 1941 – 1989)
Empresa paperera, amb una fàbrica a Sarrià de Ter (Gironès).
Durant la dècada del 1970 experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal (a l’estat espanyol i al Brasil).
El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus. El 1983 féu suspensió de pagaments. El 1985 fou aixecada la suspensió i inicià un procés espectacular de recuperació i expansió.
El 1987 el grup àrab KIO hi prengué una participació majoritària i la convertí en una societat canalitzadora de les seves inversions a Espanya, al marge del sector del paper. Com a indústria paperera, adoptà el nom de Torraspapel en incorporar Papelera del Mediterráneo SA (Motril) el 1989. Després d’incorporar també Incapsa (Balaguer), el 1993 fou clausurada la fàbrica de Sarrià de Ter.
Dades dels Països Catalans 