Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Tribuna, La

5 Respostes

(Barcelona, 30 març 1903 – 20 juliol 1931)

Diari en castellà, independent. Canvià diverses vegades de format.

Concedia força importància a l’art -Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats-, a la cultura i a l’esport, a part les cròniques d’actualitat. Fou un diari àgil però de caire espanyolista. Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat.

Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat el setembre de 1919. Pel gener de 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior.

Fou, de fet, substituït per “La Noche”.

Tres Torres, les

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial de la ciutat, dins l’antic terme de Sarrià, sorgit a la segona meitat del segle XIX, al sud-est de l’antic nucli del poble, entre la carretera de Barcelona a Sarrià i el ferrocarril. Fou conegut al segle XIX amb el nom de Gironella.

Entre les grans cases i torres del barri, algunes notables exemplars d’arquitectura romàntica, es destacava can Gironella, una important possessió del baró de Quatre Torres adquirida el 1883 pels jesuïtes.

Hom aplica sovint també el nom de les Tres Torres a l’eixample de Sarrià entre el carrer de Ganduxer (límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), el passeig de la Bonanova i la via Augusta, que inclou l’antic cementiri de Sarrià i el Museu Clarà.

Inicialment era un barri de cases unifamiliars amb jardí, de caràcter burgès, amb alguns nuclis de cases vuitcentistes de caràcter menestral; unes i altres han estat substituïdes, en gran part, per cases de veïns de luxe.

Trentenari

2 Respostes

(Barcelona, 1325 – 1716)

(o Consell de Trenta)  Consell ordinari municipal. Creat a causa de la dificultat de reunir el Consell de Cent, per assessorar els consellers. Es reuní almenys des del 1325.

Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l’ordinari.

Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d’executar els encàrrecs.

En virtut del privilegi del 1455, la majoria dels dos estaments superiors en el Trentenari fou abolida i el nombre fou fixat en 32, en pla d’estricta igualtat dels quatre estaments. Des de la reforma del 1493 l’integraren 36 prohoms fins a la fi de la seva existència en virtut del decret de Nova Planta: 8 ciutadans, 4 militars, 8 mercaders, 8 artistes i 8 menestrals.

Tingué sala pròpia a la Casa de la Ciutat, a la part posterior, obra del segle XVI, destruïda en una reforma del segle XIX.

Torre del Baró, la

3 Respostes

(Barcelona)

(o Torre Baró) Barri residencial obrer i perifèric, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. S’estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola (turó de les Roquetes).

El seu origen es troba en el projecte (1935) d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semi-barraquístic, mancat d’urbanització.

Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista.

Té associació de veïns, que forma part de la dels Nou Barris. Té importants dèficits en equipaments urbans.

Torras Hostench SA

2 Respostes

(Barcelona, 1941 – 1989)

Empresa paperera, amb una fàbrica a Sarrià de Ter (Gironès).

Durant la dècada del 1970 experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal (a l’estat espanyol i al Brasil).

El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus. El 1983 féu suspensió de pagaments. El 1985 fou aixecada la suspensió i inicià un procés espectacular de recuperació i expansió.

El 1987 el grup àrab KIO hi prengué una participació majoritària i la convertí en una societat canalitzadora de les seves inversions a Espanya, al marge del sector del paper. Com a indústria paperera, adoptà el nom de Torraspapel en incorporar Papelera del Mediterráneo SA (Motril) el 1989. Després d’incorporar també Incapsa (Balaguer), el 1993 fou clausurada la fàbrica de Sarrià de Ter.

Torras, Ferreria i Construccions SA

Deixa un comentari

(Poblenou, Barcelona, 1918 – 1987)

Empresa siderúrgica.

Durant els any 1970 experimentà un fort creixement amb la construcció d’una factoria nova a Castellbisbal (Vallès Occidental) i la participació en altres empreses, que l’han convertit en el primer grup siderometal·lúrgic català. El 1980 ocupava 705 empleats.

L’any 1987 passà a dependré de l’empresa siderúrgica catalana Companyia Espanyola de Laminació.

Tiburón, El

1 Resposta

(Barcelona, 1863 – 1874)

Almanac humorístic en català. Editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró, hi col·laboraren els redactors d’“Un Tros de Paper” (Robert Robert, Conrad Roure, E. Vidal i de Valenciano) entre molts altres (Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc.).

Gaudí d’una gran popularitat (se’n tiraven, el 1868, més de 300.000 exemplars).

Tibidabo, el

19 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Cim (512 m alt) culminant de la serra de Collserola.

Urbanitzat en part des de començament del segle XIX, alberga diverses instal·lacions com ara un parc d’atraccions, el temple del Sagrat Cor, l’Observatori Fabra, etc.

El 1992 s’hi construí (l’arquitecte fou N. Foster) la torre de Collserola de 268 m d’alçària.

Està comunicada amb la ciutat per un funicular i un tramvia.

Tiberio, Il

2 Respostes

(Barcelona, 15 novembre 1896 – 15 abril 1899)

Revista manuscrita que consta d’una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta vuit números realitzats quinzenalment.

Fou el portaveu del grup antisimbolista d’El Rovell de l’Ou i hi col·laboraren -per a informar llur company Pere Ysern, que estudiava a Roma- diversos artistes. L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner.

Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins al 1974.

Telégrafo, El

5 Respostes

(Barcelona, 1 novembre 1858 – 10 febrer 1879)

Diari en castellà. Creat i dirigit per Ferran Patxot. A la fi de novembre apareix ja en edició de matí i de nit. A la mort de Patxot, aquest fou substituït per Marià Flotats.

Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom. Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà “El Principado”, i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original. Prohibit de nou, aparegué “La Imprenta”, que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les autoritats municipals.

Fou especialment notable la vaga de consumidors de gas que impulsà en 1878-79.

Finalment, arran d’una altra prohibició, el 1879 fou substituït per “El Diluvio”.

Arribà a tenir una gran popularitat.