(Barcelona, 1937 – 1938)
Revista ciclostilada quinzenal. Promoguda pels mallorquins residents a Barcelona. Informà de la situació de les Illes durant la guerra civil.
Fou dirigida per Francesc de Sales Aguiló.
Mallorca Nova
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Barcelona
Granota, la -Barcelona-
Antic hostal, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals.
Es trobava al capdavall de l’estany de la Llacuna i donà nom a un barri format a la fi del segle XIX.
Consell de Trenta * -Barcelona-
Veure> Trentenari (assemblea consultiva ordinària municipal de Barcelona, 1325-1716).
Centre Artesà Tradicionàrius *
(Barcelona, 1987 – )
Veure> Tradicionàrius (festival de música tradicional i popular).
Barcelona, Universitat de *
Veure> Universitat de Barcelona (institució d’ensenyament superior, 1401- ).
Vilana, torre
(Barcelona, Barcelonès)
Antic nom de l’antiga força o torre de Sarrià, a partir dels segles XVII i XVIII (situada al límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), al pla de Barcelona, per tal com passà a ésser propietat de Ramon de Vilana-Perles i dels seus successors.
El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual s’assenta rep el nom de turó d’en Vilana (més amunt del mateix turó fou construït el gran col·legi dels escolapis de Sarrià).
Vila Olímpica SA
(Barcelona, 1986 – )
(VOSA) Empresa. Pertanyent a Barcelona Holding Olimpic SA (HOLSA) amb l’objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d’obres d’iniciativa pública.
Participa amb el 40% a Nova Icària SA (NISA), encarregada de la construcció i la comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica, i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona (POBASA), responsable de la seva gestió i comercialització.
Vila Olímpica de Barcelona *
Veure> Barcelona, Vila Olímpica de (barri residencial).
Vi vel gratis
(Barcelona, segle XIII – 1716)
Privilegi que tenia la ciutat d’emparar-se “de grat o per força”, en cas d’escassetat greu, del blat dels vaixells, àdhuc estrangers, que passessin per les seves aigües territorials. Era aplicat també a carregament que amb animals era transportat vers Barcelona.
El 1328 els consellers n’explicaren l’origen i l’abast als paers de Tortosa; el 1504 el sistema era ja molt perfeccionat, i era aplicat també per altres ciutats, com València i Palma de Mallorca.
Objecte, tanmateix, de discussió, el 1605 fou fet un memorial en la seva defensa.
Fou abolit amb els decrets de Nova Planta.
Veu del Vespre, La
(Barcelona, 2 maig 1933 – 31 desembre 1934)
Nom que prengué l’edició de la nit de “La Veu de Catalunya”. El director, els redactors i els col·laboradors eren els mateixos que els de “La Veu de Catalunya”, bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals.
Tingué una interrupció de quatre dies, motivada pels fets del Sis d’octubre de 1934. Deixà de sortir quan fou anunciada l’aparició de “L’Instant”.
Dades dels Països Catalans 