Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Poesia -revista, 1944/45-

(Barcelona, 1944 – 1945)

Revista clandestina. Primera publicació literària catalana de la postguerra. Editada per Josep Palau i Fabre.

Publicà vint números, impresos en paper de fil i amb un tiratge de cent exemplars, numerats.

Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Clementina Arderiu, Salvador Espriu, Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Joan Perucho i altres poetes hi col·laboraren.

Inserí també alguns textos en castellà, francès i gallec. Dedicà números monogràfics a Rosselló i Porcel, al superrealisme, la tanka i la poesia femenina.

Poemes -revista, 1963/64-

(Barcelona, 1963 – 1964)

Revista de poesia trimestral, publicada i dirigida per Joan Colomines i Puig. En sortiren vuit números i hagué de desaparèixer per dificultats administratives.

Publicava poetes clàssics, consagrats moderns i inèdits. A més una bibliografia de poesia catalana, crítica rigorosa de novetats importants, notes diverses sobre poesia forastera, traduccions i noticiari.

Hi col·laboraren importants escriptors i poetes de mitjans del segle XX.

Poblet, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Nom donat al començament del segle XX al sector de l’Eixample, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, urbanitzat a partir del 1868 i conegut actualment per barri de la Sagrada Família.

Poble-sec, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat als vessants septentrionals de Montjuïc, entre el Morrot i la plaça d’Espanya. És mixt d’habitatge i indústria i és habitat principalment per menestrals i obrers.

Es començà a formar entre el 1856 i el 1867 amb la urbanització del sector situat prop de les Hortes de Sant Bertran, fora ja del projecte d’eixample de Cerdà; no fou legalitzada fins el 1907. El nom oficial fou l’eixample de Santa Madrona.

Format per carrers estrets amb fort pendent, des del començament del segle XX hi hagué importants nuclis de barraques a la part alta del barri.

Poblenou, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, correspon a la part marítima de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el terme de Sant Adrià de Besòs.

Antiga zona de maresmes, es desenvolupà com a conseqüència del creixement industrial de Barcelona i es convertí en una de les primeres zones industrials de la ciutat.

Un dels seus carrers més importants és l’antiga carretera de Badalona, avui carrer de Pere IV, i el centre del barri és constituït per la Rambla o Passeig del Triomf.

Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, s’hi efectuà la urbanització de la façana marítima, per construir-hi la vila olímpica.

Poble Espanyol, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc.

Construït per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo. Ocupa una superfície de 20.000 m2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic.

Hi sobresurten la porta d’accés -reproducció de la de San Vicente a Àvila-, la casa del comú -de Vall-de-roures (Matarranya)-, la calle de los Arcos -de Sevilla-, la font -de Prades (Baix Camp)-, el campanar de l’església -d’Utebo (Aragó)- i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes.

Conté el Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars i el d’Art Gràfic. Hi són establerts diversos artesans que treballen cara al públic. És centre d’esbargiment popular i hom hi organitza revetlles, balls, titelles, etc.

Enllaç: Poble Espanyol

Pluma y Lápiz

(Barcelona, 1901 – 1903)

Setmanari artístic i literari, en castellà.

A les seves contraportades reproduí a tot color nombrosos cartells modernistes catalans i estrangers.

Foren col·laboradors literaris grans escriptors de l’època. Hi van publicar il·lustracions molts importants artistes.

Tingué una segona època, de molt curta durada.

Planes, les -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

(o les Planes de Vallvidrera) Sector residencial i d’esbarjo de la ciutat, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.

L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia. En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs.

Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa (1917), que hi té estació.

Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià. És afectat pel túnel de Vallvidrera.

Plançons

(Barcelona, 10 febrer 1933 – 3 octubre 1933)

Revista desenal infantil.

Dirigida per Narcís Masó i Valentí, intentà de donar instrucció i cultura a la mainada, amb escrits de Josep Carner, Joaquim Folguera, Clementina Arderiu, Agustí Esclasans, etc.

Els il·lustradors foren D’Ivori, Serra i Massana i Clotilde Cirici, i els redactors habituals foren Ferran de Sagarra i Aureli Capmany.

Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona

(Barcelona, 1953)

Pla urbanístic realitzat per l’ajuntament, de tipus indicatiu (preveu la seva modificació pels plans parcials) i organicista. Enllaça amb el pla Jaussely pel seu organicisme i amb el pla Rovira i Trias pel seu radiocentrisme.

L’omissió en la formulació de l’estructura jurídica encarregada de dur a terme el pla i la del pla financer han estat les principals causes de la inoperància i de la tergiversació reiterada del pla, així com del desenvolupament, a partir del final del decenni del 1960, de moviments de protesta.

Amb l’inici de la revisió del pla (1964) es féu evident la influència de Barcelona damunt el que hom denomina àrea metropolitana de Barcelona, per a l’ordenació de la qual fou elaborat un “pla director” (1966). Dos anys més tard, l’administració central donà suport parcial a aquest pla a títol d’esquema director.

El 1974 es féu públic el nou pla comarcal anomenat Pla General d’Ordenació Urbana i Territorial de la Comarca de Barcelona, el qual, tanmateix, no fou aprovat fins que els grans i mitjans propietaris del sòl aconseguiren de reduir la relativa importància dels equipaments urbans d’aquest pla (1976).