(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(o Vallàuria) Masia i antic lloc, a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s’uneix a la Vila d’Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(o de Munt) Antiga església parroquial.
(Prada, Conflent, 1828 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1897)
Poeta i eclesiàstic. Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve del Monestir (1863) i Banyuls (1871), féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major.
Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883.
Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870) i Catalanes i catalanades (1873). La seva poesia té preocupacions morals, religioses i polítiques.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(ant: la Ribera) Barri, al sud del poble, a l’esquerra de la riera de Banyuls.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)
Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.
Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 6 setembre 1872 – Vernet, Conflent, 21 agost 1944)
Botànic i mestre. President de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, féu importants estudis sobre la flora de la Catalunya Nord.
Entre altres treballs publicà Les zones de vegetació al Canigó (1926), Observations sur la flore des Pyrénees Orientales (1932) i dos reculls de noms populars de plantes catalanes.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 5 novembre 1929 – París, França, 26 febrer 1988)
Pintor. Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on s’establí. Hi féu la primera exposició individual l’any 1958.
La seva obra ha evolucionat del cézannisme a un expressionisme intens. Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta i la figura.
Durant els fets de maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista.
(Banyuls de la Marenda / Portvendres, Rosselló)
Cap de la costa de la Marenda, cap al nord s’obre la plana al·luvial rossellonesa. Hi ha un far, radiofar i un semàfor marítim.
Més a l’interior, a 211 m alt, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l’aviació.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Vi dolç natural, amb denominació d’origen. És obtingut a partir d’un most amb 14º d’alcohol produït per diverses varietats de raïm.
Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most, i quan els llevats han produït 5º d’alcohol hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en un 10%; hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre.
A continuació és sotmès a l’envelliment en bótes de roure que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis.
(Salses, Rosselló, 1870 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1945)
Poeta. Comandant de l’exèrcit francès, residí molts anys a París.
Autor de poemes publicats en diverses revistes, a vegades amb el pseudònim Joan de la Sanya, i dels dos reculls Rialles (1906) i De nostra terra (1906).
Dades dels Països Catalans 