(Barcelona, segle XIV)
Banquer. Amb Pere Pasqual creà un banc privat a Barcelona; el col·lapse econòmic d’altres bancs (com el de Pere Descaus i Andreu d’Olivella) i la crisi econòmica de 1381-83 en provocà la fallida.
(Barcelona, segle XIV)
Banquer. Amb Pere Pasqual creà un banc privat a Barcelona; el col·lapse econòmic d’altres bancs (com el de Pere Descaus i Andreu d’Olivella) i la crisi econòmica de 1381-83 en provocà la fallida.
(Mataró, Maresme, 8 febrer 1863 – desembre 2012)
Entitat financera fundada i domiciliada a Mataró.
L’any 2012 es donà de baixa com a caixa d’estalvis.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1877 – 1 juliol 2010)
Entitat financera fundada i domiciliada a Terrassa.
Amb la fusió amb d’altres tres caixes d’estalvi, l’any 2010 es creà Unnim.
(Manresa, Bages, 1865 – 2009)
Entitat financera creada i domiciliada a Manresa.
El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Tarragona, amb el nom de CatalunyaCaixa.
(Manlleu, Osona, 19 juliol 1896 – 1 juliol 2010)
Entitat financera fundada per empresaris de la ciutat on és domiciliada.
L’any 2010 es fusionà amb la Caixa de Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Girona per crear el grup Unnim.
Nom popular de la Caixa d’Estalvis i de Pensions de Barcelona (institució bancària catalana, 1990- ).
Sigla de la Unión Industrial Bancaria (entitat bancària catalana, 1963-82).
(Barcelona, 20 gener 1401 – 1853)
Primer banc públic d’Europa de canvis i dipòsits. Fundat per la necessitat que sentien els barcelonins de garantir els seus capitals contra l’augment il·limitat dels emprèstits sol·licitats pel municipi de Barcelona o pel rei, i la inestabilitat de les banques privades. La paraula banc no s’utilitzà fins al segle XVI.
Posada en mans de l’oligarquia urbana, la seva preocupació per l’estabilitat afavorí l’existència de banquers privats. Les despeses extraordinàries realitzades pel municipi durant el segle XV van perjudicar el desenvolupament de la Taula, forçada a crear una caixa destinada a amortitzar el deute consolidat municipal, des del 1440 molt superior a l’autoritzat pel reglament.
Durant la guerra contra Joan II (1462-72) va haver de fer, per primera vegada (1468), suspensió de pagaments. Llavors va reorganitzar-se administrativament i creà els càrrecs de credencer, amb la missió de pesar moneda, i el de caixer. Van limitar-se les operacions que es podien realitzar en bancs privats i esdevingué agent fiscal de la Generalitat.
L’any 1609 fou creat el Banc de la ciutat de Barcelona, afiliat a la Taula, que, com a banca privada, admetia moneda depreciada, amb beneficis que servien per sostenir la taula. L’any 1655 va iniciar-se la comptabilitat entre la Taula i el Banc de la ciutat, que no impedí (anys 1663 i 1680) els més grans desfalcs de la història de la Taula.
De l’any 1703 són les darreres reformes dels estatuts, i es recopilaren tots els privilegis obtinguts des de la seva fundació.
Entronitzats els Borbons i desaparegut el règim monetari català, la Taula va reduir-se a una banca de caràcter privat, i el 1714 Patiño dictà les regles per les quals s’havia de regir. El comte de Montemar, l’any 1723, en realitzà la darrera reestructuració, que durà fins a la liquidació total de la Taula, l’any 1853.
(Barcelona, 1910 – 1998)
(SINDIBANK) Entitat bancària. Creada amb un capital d’l milió de pessetes.
Té el seu origen en la creació el 1908 de l’Associació de Banquers de Barcelona, formada pels bancs que no eren sota la denominació de societat anònima, com també de banquers de tipus corresponsal -empreses individuals i familiars de caràcter comarcal- que incloïa entitats de tot Catalunya.
El seu objectiu era la defensa de llurs interessos comuns davant els altres bancs -amb més volum, equip humà i organització- o la mateixa Administració.
El 1910 l’Associació fundà el Sindicat de l’Associació de Banquers de Barcelona, entitat ja de caràcter mercantil. No obstant això, la seva idiosincràsia es perdé un any després, quan la banca no anònima passà a formar part de l’Associació.
Després va pertànyer al Monte dei Paschi di Siena (tercer grup bancari italià). El 1991 posseïa uns recursos propis de 6.052 milions i de 64.197 d’aliens, duplicant els del 1988. Tenia una xarxa de 39 oficines.
Per dificultats econòmiques, l’any 1998 va ser absorbit per Bancaixa.
(Itàlia, segle XV – Barcelona, segle XV)
Banquer. Germà bastard de Jaume. Deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els hi concedí el castell de Calonge.
Fou també germà seu, Pere Setantí (Itàlia, segle XV – Barcelona, segle XV) Banquer. Es casà amb una noia de Perpinyà i es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família.
Pere fou el pare de Jaume Setantí (Barcelona, segle XV – després 1463) Polític municipal. Sobresortí en el camp de batalla. Juntament amb els seus cosins Guillem, Lluís i Francesc Setantí, i llurs parents Ros, Llull, Sapila, integraren el partit de la diputació durant la guerra contra Joan II, dins la Biga.