(Barcelona, segle XIX)
Capitost d’una banda d’instigadors i delators.
Sobrenom d’Arques, espècie de policia secreta paral·lela en la qual basà el comte d’Espanya el seu domini de terror sobre Barcelona en 1827-32.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Família de bandolers que actuà al Principat, especialment a la Garrotxa, entre el 1605 i el 1616.
La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard, adscrita al bàndol dels cadells -com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic-, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleon (1608), la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda.
El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sol·licitada l’extradició.
Els membres d’aquesta família foren:
Francesc Coixard (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Bandoler. Germà de Josep.
Josep Coixard (Catalunya, segle XVI – Olot, Garrotxa, 1616) Bandoler. Germà de Francesc. En la repressió del duc d’Alburquerque, fou mort prop d’Olot, en la mateixa operació en què fou pres en Trucafort.
Lluís Coixard (Catalunya, segle XVI – França, segle XVII) Bandoler. Fill de Josep. El 1616 es trobava al Donasà i al Sabartès, amb altres bandolers.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, segle XVI – Barcelona, 18 juliol 1543)
Bandoler. La seva activitat, ensems amb la de la partida d’Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del segle XVI.
Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès (abril 1543), juntament amb el seu segon, lo Biscaio, i setze dels seus, tots ells foren executats.
(Canyamars, Dosrius, Maresme, segle XV – Barcelona, 12 desembre 1492)
Regicida. Pagès.
El 7 desembre 1492 intentà assassinar d’una ganivetada Ferran II de Catalunya davant el Palau Reial de Barcelona. Declarat boig, fou esquarterat viu cinc dies després.
El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei.
Partidari de solucions radicals enfront del problema dels remences, sembla que la seva acció no responia, tanmateix, a una conjura organitzada.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental, segle XVI – Catalunya, segle XVII)
(dit “el Negre Canals”) Bandoler. Formà part de la banda de Perot Rocaguinarda.
Era parent de dos deseners de la unió de Sant Antoni de Vilamajor, la qual cosa li permetia d’actuar amb més impunitat.
Fou detingut vers l’any 1610.
(Empordà ?, segle XVI – Barcelona, 1565)
Bandoler anomenat l’Empordanès. Actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d’Anglès (Selva).
Gràcies a l’oferiment de dues-centes lliures, fet pel lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, a qui el delatés, va ésser ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel maig 1565. Fou processat i executat.
(Itàlia, segle XVI – Barcelona, 1616)
Bandoler. Cap de la banda que féu el robatori més gran de moneda del rei, a la Segarra.
Fugí als Estats pontificis, on va ser capturat i tornat a Barcelona, on fou executat.
(Catalunya, segle XVI – 1606)
Senyor de Seró (Noguera). Amic i protector dels bandolers, va tenir un paper destacat en la resistència de la noblesa a l’impost de l’excusat.
Diputat de la Generalitat (1593-96), formà part de la junta de defensa del Principat contra les tropes franceses.
Fou el pare d’Alexandre d’Alentorn i de Botella.
(Catalunya, segle XVI – 1626)
Noble. Fill d’Onofre Alentorn i d’Oms, milità amb el nyerros.
Protegí els bandolers Perot Rocaguinarda i Sastre Domingo i s’oposà a la política contra el bandolerisme del lloctinent i governador del Principat.
Fou diputat militar de la Generalitat (1614-17).
Dades dels Països Catalans 